|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | Ahir va ser publicada una entrevista que em va fer la Xantal Lavina (@xantallavina) al diari Avui. He d’agrair-li aquesta excel.lent oportunitat d’aparèixer en un diari d’àmbit català, ja que ha sortit en múltiples edicions (excepte en la gironina…). També he de d’esmentar que la foto que acompanya l’entrevista me la va fer la Sílvia Simon (@silviasimonr) a fora el pati de ciències de la UdG. En l’entrevista respons una sèrie de preguntes que giren als voltants del mateix que tracta aquest blog Edunomia: de la universitat, de la ciència, de la web 2.0 i les xarxes socials. El títol i el destacat són interessants: -
El canvi clau és l’ús de les xarxes per a la ciència -
Internet és connexió entre persones. I el futur, connexió entre totes les coses del planeta, un somni que aviat serà realitat 
Vostè dedica atenció a la utilització intel·ligent de les tecnologies. Com és la comunicació científica 2.0?
Malauradament, la tasca divulgativa és poc reconeguda i hi ha dificultats perquè la comunicació de la ciència sigui prou rellevant. Portar-la al món 2.0 implica temps i això no és un bé gaire disponible per part dels científics. Em preocupa sobretot l’escletxa digital, que ja no existeix tant perquè hi hagi gent sense accés a internet, sinó perquè molta no sap utilitzar-lo bé. Si hagués d’explicar d’una manera científica internet?
Això em demanaria fer servir un llenguatge matemàtic. De manera planera: internet és connexió entre persones. I, en el futur, connexió entre totes les coses del planeta, el que s’anomena internet de les coses, un somni que aviat serà realitat: el nostre rentaplats, connectat al mòbil mentre conduïm el cotxe tot veient en una pantalla en 3D el que hi ha darrere la boira de la carretera… I en fórmula química?
Fem-ho a la inversa… No és gaire conegut que hi ha un tipus de formulació química que sembla una adreça de correu electrònic: una molècula encapsulada dins d’una altra. Per exemple, un àtom d’heli dins d’un futbal·lè (trobats realment en un meteorit de l’Antàrtica) es formula com a He@C60. I, pel que fa a internet, és una barreja de símbols químics: In.Te.Rn.Et. Indi, Tel·luri, Radó… però l’últim no existeix, malauradament. La societat està allunyada de la ciència?
Els mateixos científics no posem prou energia a comunicar el que sabem. També cal dir que les administracions del nostre entorn no valoren prou la tasca científica. Per això sóc un dels promotors de l’acostament entre el món de les humanitats i el de la ciència. La xarxa hi podria ajudar?
El canvi clau és l’ús de les xarxes socials per a la ciència, l’anomenada Ciència 2.0 i la Ciència Ciutadana, en la qual els ciutadans esdevenen científics. En tenim exemples en la recollida de dades de temperatura, en l’enviament de fotos a programes de TV del temps o en l’anotació de l’aparició de les primeres fulles als arbres cada any. A més, és positiu que cada cop hi hagi més científics que tenen blocs de ciència, que volen explicar ciència amb un llenguatge proper. "Modelatge molecular i metodologia mecanoquàntica"…
Per exemple, estem incidint en l’aclariment del concepte químic d’aromaticitat, un fenomen que aporta estabilitat addicional a algunes molècules. També treballem en estudis teòrics d’aplicació en fotoquímica i en canvis de l’estructura de l’ADN… I molècules d’interès biològic i molècules en la indústria informàtica i de telecomunicacions…
En l’àmbit dels nanodispositius de caire òptic encara hi ha molt de camp per córrer, tant en l’emmagatzemament d’informació com en la commutació de senyals òptics. Al nostre grup intentem modelitzar molècules que són com una serp amb un cap positiu i una cua negativa, i que ajuden en la transmissió de dades a internet. També treballem amb biomolècules que poden funcionar com a semiconductors; l’electrònica molecular té molt de futur. I vostè forma part del Comissionat de la Universitat Girona 2.0
Les universitats són una organització especial, ja que generen una gran quantitat de notícies, perquè són creadores de coneixement: hi ha molts d’investigadors que fan coses noves cada dia, i cal potenciar els seus continguts. Per exemple, vostè ha impulsat el projecte Laquimica.net
Sí, una iniciativa que permet als químics de la UdG connectar activament amb l’ensenyament secundari, tant amb activitats presencials com per internet. Per exemple, fem espectacles que combinen experiments amb jocs de màgia química i matemàtica. Ara mateix estem impulsant catquimica.cat, en què cada dia proporcionem una petita dosi de bona química. Química per a la societat.
Avui, la imatge d’aquesta ciència està en fase d’esdevenir més positiva i també d’ocupar un nou espai en la ciència del segle XXI, entre la biomedicina i la ciència dels materials. Per això treballem amb química de proximitat: des de fer un ou ferrat verd fins a ensenyar a fer un bon mató. La cuina és un excel·lent laboratori per arribar a tothom. Què li aporten a vostè els 'social media’?
He après, d’altra gent 2.0, que ja no val allò que deia Ortega y Gasset "Yo soy yo y mi circunstancia". Ara s’és també el teu bloc, les teves xarxes socials i el teu ordinador. a la vida real Miquel Duran és doctor en ciències químiques per la UAB. Va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i és catedràtic de la U. de Girona des del 1992. Professor del Departament de Química i investigador de l’Institut de Química Computacional. Autor de més de 200 articles de recerca en química quàntica.
de la digit@l… # Bloc: Universitat-Ciència http://edunomia.net
#Web personal: http://miquelduran.net
Facebook: 425 am.
Twitter: 1200 seg.
Linkedin: 270 co. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Des de fa pocs dies he pogut fer servir Google+ (GooglePlus), la nova xarxa social de Google. Abans de res cal ser francs: es tracta d’un servei pràcticament instantani, que proporciona la mateixa sensació de rapidesa, respecte d’altres xarxes i canals socials, que la que va proporcionar el gestor de correu electrònic GMail, quan va aparèixer fa pocs anys, respecte d’un webmail. Potser no tan exagerat ara (realment el webmail clàssic es troba molt lluny de GMail). Però em torno a trobar amb el problema que ja vaig tenir fa temps amb Facebook: i ara què? Perquè no m’agrada tenir disperses idees, items de coneixement, píndoles d’informació no etiquetades. M’agradat tenir les coses controlades, etiquedades, amb paraules clau (hashtags)… M’agrada combinar el repositori d’informació no modificable (fotos, videos, text definitiu, pdfs, etc.) amb la seva amplifació i viralitació. Per això voldria esmentar alguns punts febles, i també alguns de forts, de Google+, des del meu punt de vista i per a la forma de treballar que tinc jo: PUNTS FEBLES - No es poden veure els cercles dels altres; no ho veig con cap atac a la privacitat, conèixer-los; al menys es podria donar l’opció de fer-los saber. La web 2.0 no és “compartir”? En canvi, twitter deixa veure les llistes de l’altra gent (en canvi, és positiu el concepte de cercle per enviar a una part de gent)
- Hi ha molta informació en pantalla de cada ítem, desenvolupada… M’agrada una alta densitat d’informació, les pantalles de hootsuite o tweetdeck, i fins i tot facebook, que proporcionen molta informació. És clar que demanen que cada ítem informatiu sigui sintètic, ben resumit… la grandesa de twitter.
- Els comentaris dels usuaris no es veuen en anar al seu nick. Això també passa a facebook, malgrat el Facebook Open Graph que potser ho permetria. En canvi, a twitter només cal seguir un usuari per veure els seus comentaris a un altre (si se segueixen tots dos, és clar)
- És massa “em segueixes? et segueixo”. A twitter, al menys en el meu cas, hi ha un procés de descoberta; si algú em segueix, jo miro les raons per seguir-lo. No veig que ara sigui tan fàcil .
-
No és fàcil d’etiquetar, no té hashtags, no té (suposo que aviat n’hi haurà) serveis de tercers per explotar-lo, per penjar-hi coses directament, etc (APIs) PUNTS FORTS: - facilitat de muntar cercles, i d’enviar informació a les persones que formen part d’un cercle determinat (a twitter: en aquest sentit millor que no pas twitter).
- rapidesa
Precisament avui l’Enrique Dans, al seu blog, comentava encertadament ahir al seu post Redes sociales, viralidad y conversación: estudio preliminar: La segunda conclusión nos lleva a la preocupación: no parece demasiado tranquilizador para un generador de contenido que una parte tan significativa de la conversación se vaya a redes sociales fuera de su control. Si esa conversación está resultando efectivamente interesante, lo normal sería que Google ofreciese herramientas para que el que ha generado esa conversación pueda reflejarla allá donde se originó el contenido, permitiéndole consolidarla si lo desea. Veremos si ese tipo de herramientas aparecen: la política habitual de Google ha sido tradicionalmente abierta en este sentido. En algunos casos, los comentarios en Google+ superan claramente a los originados en la propia página, lo que lleva a una atomización de la conversación que puede llegar a ser preocupante. De fet, no sé si m’importa gaire que hi hagi tantes xarxes socials (ara qualsevol servei munta el seguir/ser seguit), i veig més clara que mai la importància de tenir una font primària. I per cert, doble o triple: - El blog, amb notícies i reflexions
- El microblog (twitter o equivalent), preparaotri del mesoblog i del blgo
- El mesoblog (per exemple, gestió de la rellevància, amb una mica de comentari respecte de twitter però menys que el blog), preparatori del blog
que pot ser complementat amb - El fotoblog via mòbil (posterous, per exemple) que proporciona fotos amb un petit comentari/piulada
- Flickr, youtube: repositoris
- slideshare, google docs, issuu, scribd… per a textos i presentacions
- delicious per a l’etiquetat definitiu
i ara mateix sense oblidar Linkedin, com a xarxa de caire més professional. A més, cal tenir en compte de separar graus de qualitat:  Amb Google+ tinc la sensació d’estar en una finca. Amb Facebook encara més. En canvi, twitter es consulta, i tinc la sensació d’estar, encara, a Internet. Per a mí, aquesta és la grandesa de twitter: respon a la senzillesa i als fonaments més clàssics (i ptoser romàntics) d’Internet. Dec ser un clàssic.
Igual que em passa amb el Facebook, és una mica la replicació i amplificació del meu blog i del meu twitter. Si hi ha un comentari interessant al blog, o si comento alguna cosa rellevant en un altre blog, en faig una piulada o una entrada al meu blog… no m’agrada tenir un ítem d’informació rellevant que no estigui amplificat. Queda encara el tema de la llengua, que en Jordi Regincós ja va esmentar que podria ser una de les bones aportacions de Google+, donada la facilitat de muntar cercles diferents per a cada llengua, i ubicar un usuari en un o varis d’aquests cercles (segur que twitter implementarà aquesta facilitat aviat… la d’enviar un missatge a una llista… o és que ja es pot!?). En tot cas, i tal com he esmentat ja algun cop, aquest és el meu ús de les llengües: - linkedin: anglès
- blog: dos de separats, un en català/multingüe i un anglès
- mesoblog: multlingüe
- microblog: separats català/multilingüe i anglès exclusiu, amb un altre compte per a livetweeting
- facebook: català (fonamentalment és una rèplica de twitter)
- google+: català (fonamentalment és una rèplica de twitter)
Serà interessant repassar aquesta entrada dintre d’un temps, per veure com evoluciona tot plegat. Imatges: delta: http://mcleanwatertraining.blogspot.com/2010/06/fixing-sacramento-river-delta.html amplificador: http://www.audiokarma.org/forums/showthread.php?t=43674&page=232 | | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada