|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
La Pilar Marquès, professora d’organització d’empreses de la UdG, va ser la setmana passada al MIT de Boston i es va trobar amb una escultura anomenada Alchemist, obra del català Jaume Plensa. Es tracta d’una obra que serà al MIT durant un any, per celebrar el seu 150è aniversari, i es composa de símbols matemàtics que conformen un cos humà. Sembla que l’obra l’ha pagada un exalumne del MIT Segons el web del MIT, l’escultura va ser instal.lada a principis de desembre de 2010 (veure també notícia que ho preveia) 
La primera foto correspon a la notícia del propi MIT, mentre que la segona correspon al photostream de Victoria Welch, llicència “CC BY-NC-ND 2.0″. Aquesta autora en té d’altres, igual que se’n poden trobar més a google images buscant per “alchemist mit”. Gràcies a la Pilar Marquès per fer-nos notar aquesta estructura. Potser en alguna escala de vol transatlàntic hi podrem fer una escapada. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
El Journal of Chemical Education acaba de publicar un article sobre un curs (assignatura passa/no passa) impartit (sembla que a Cal State Bakesfield i a la Univ Calif, Davis) sobre Careers in Chemistry ("Careers in Chemistry": A Course Providing Students with Real-World Foundations), orientat tan a estudiants no graduats com a postgraduats. Es tracta d’una sessió setmanal de dues hores, on en la primera una persona parla de la seva recerca, i en la segona de com s’ha insertat laboralment. A course entitled "Careers in Chemistry" has been developed and implemented in the chemistry curriculum. This seminar-style class exposes students to a full spectrum of career options available to chemists by hosting outside speakers. The workings and logistics of this course and its positive impact on students are described. Survey results suggest that implementation of a similar course or seminar series at other institutions may be beneficial in exposing students to career options in chemistry. Per als cursos 2009 i 2010, aquests han estat els tòpics: 2009 and 2010 University Professor
2009 Intellectual Property
2009 and 2010 Professor at a Primarily Undergraduate Institution
2009 and 2010 Working for a National Lab
2009 and 2010 Developing New Research Instruments
2009 Science and Activism
2009 and 2010 Careers in Big Pharma
2009 Scientist, Marketer, Manager, "Innovationist"
2009 Chemistry to Politics
2009 and 2010 Chemist and Entrepreneur
2010 Consultant
2010 Research and Development
2010 Forensic Chemistry
2010 Agricultural Chemistry Entre les diferents professions, és interessant veure-hi “Ciència i Activisme” o “Innovacionista”. Potser, tal com s’ha dir al #TEDxGirona, s’hi podria afegir el de “Quimiinquiet“. Aquest article és un on complement a la xerrada de l’Agustí Lledós al cicle de conferències que es va fer durant el maig i juny, per commemorar l’any de la química, i on l’Agustí a parlar de “Vull ser químic… per fer què?”. Més informació sobre sortides laborals dels estudiants de Química, i moltes més coses, al web de l’ACS: What Chemists Do on hi ha tres apartats: | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | En ocasió de la meva classe al curs d’estiu #PlaDigital , en Dani Bonaventura em va fer una entrevista que avui ha estat publicada pel Diari de Girona. La reprodueixo aquí. Una mica recull el que vaig dient en aquest blog Edunomia, i el que penso de l’aplicació de les eines de la web 2.0 a la ciència i a la universitat.  Doctor investigador en Química computacional a la UdG, ha pronunciat una de les lliçons del Curs d’Estiu Josep Pla i el Món Digital, organitzat per la Càtedra Josep Pla de la UdG a la Fundació Pla de Palafrugell. Apassionat de les noves tecnologies, defensor de la interacció entre les humanitats i la ciència i la tecnologia, Miquel Duran no pot evitar donar a l’entrevista la imatge d’individu precoçment adherit a la nova societat de l’aprenentatge.
DANIEL BONAVENTURA GIRONA - De què parla un catedràtic de Química en un curs de lletres de la Fundació Josep Pla?
Parlava per exemple de les aplicacions de la realitat augmentada i el web 2.0 en el desenvolupament d’una ruta Josep Pla, que ja existia en paper, i ara té també la seva versió en un bloc a Internet, amb talls de veu dels magnífics textos de Pla connectats a Google Maps de manera que els indrets geogràfics referenciats al text queden localitzats en el mapa. Tot plegat es pot consultar amb telèfons intel·ligents i altres aparells amb connexió a la xarxa. Cada vegada més gent tindrà accés des de qualsevol lloc al món planià. - Jo sóc jo, les meves circums?tàncies, el meu arxiu, el meu web i les meves xarxes socials?
Cert. Al final és una mica com dir “jo sóc informació”. Jo tinc els meus records, jo escric, i tinc el meu bloc on explico les meves vivències i opinions. Allà deixo la meva empremta. És molt important el meu arxiu, que fins ara estava en un disc dur, i ara ja es troba en això que anomenem “el núvol”, però també és molt important la relació amb la gent a través de les xarxes socials. Jo sóc jo i el que piulo a Twitter, jo sóc jo i els meus comentaris a Facebook, jo sóc jo i les fotos que penjo a la plataforma Posterous, jo sóc jo i els petits vídeos que pujo al Youtube, jo sóc jo i la meva relació amb els altres jo que hi ha al món. - Però no podem mitificar les noves tecnologies. De fet, són una crossa al servei del coneixement. Sense una bona formació en Humanitats, sòlida base present a tota l’extensa obra de Josep Pla, què piularíem a Twitter?
Les generacions que tenen 14 anys no han viscut en un món sense Internet. Per a ells és la cosa més normal. Ciències i Lletres no estan tan separades. Jo sóc un gran defensor de la interacció entre les humanitats i la ciència i la tecnologia. Sense anar més lluny, Josep Pla va començar Medicina i després va fer Dret. Pompeu Fabra, l’autor del diccionari de la reforma de la gramàtica catalana, era Enginyer Químic. La interacció entre aquests dos mons és fonamental per tenir una molt bona universitat i per tenir uns molt bons professors investigadors. - No té el món digital, amb la seva sofisticació, el perill que després trobem lletja, molesta i fins i tot dolorosa la vida real, la presencial? La meva opinió i la de molta gent és exactament el contrari. El món digital també és real, com l’altre. No és un món on les coses són imaginàries; dóna més embranzida i valor a la vida real. La capa virtual es sobreposa a la capa real, la complementa. Ara bé, cal ensenyar a fer servir de forma intel·ligent, responsable i sostenible totes aquestes noves eines que tenim. Precisament més que mai és important la formació.
- Però quan els nostres fills entren a l’escola el primer que els diuen és “apagueu els mòbils!”
Certament hi ha hagut algunes experiències negatives. És normal, quan una societat experimenta canvis tant transcendentals, que les coses no es puguin fer totes de cop. El sistema educatiu està canviant i té voluntat d’adoptar aquestes eines.
I a la Universitat, hi ha reticències? Què hi diu el Comissionat per la Programa UdG 2.0? - La Universitat, a causa de l’autonomia i del tipus de persones que hi treballen, està molt més adaptada que no pas la resta de l’ensenyament. La Universitat està pràcticament tota digitalitzada i la prova és que precisament aquests dies la UdG ha impulsat el web per a telèfons mòbils, que dóna a professors i alumnes accés a tota una sèrie de serveis que fins ara no tenien. Això serà normal a d’altres camps de la docència i aviat serà normal tenir portàtils i tauletes digitals a classe. El que estranya és que no es faci.
- Però una gran institució de Girona com és la Diputació té prohibit el Facebook i el Twitter als seus treballadors.
No es pot canviar tot de cop. Precisament a Catalunya s’està impulsant l’adhesió a la Xarxa d’Innovació Pública, en la qual els propis treballadors de les administracions intenten innovar a partir de les noves tecnologies per tal que els administrats, els ciutadans, tinguem facilitats. És important que tots els treballadors tinguin accés a totes les oportunitats d’Internet. - Què cal per fer néixer una actitud emprenedora entre els joves?
Els joves han de tenir telèfons mòbils intel·ligents amb tarifes raonablement barates, que n’hi ha. Els nostres fills majors d’edat han de poder gaudir de totes les oportunitats de la societat del coneixement. Cal fer un esforç per part dels pares i dels governants per impedir les escletxes socials en l’accés a Internet i en la capacitat de fer-la servir. Més que mai, és important la formació. - A través de Twitter, amb el hashtag #PlaDigital, s’han pogut seguir aspectes d’aquest curs en directe. Les noves tecnologies posen en contacte instantani la gent.
Twitter és un canal social d’una importància cabdal. Ja no és “estic veient el que passa en directe”, sinó “estic explicant el que passa en directe”. Mentre jo feia classe, els alumnes anaven piulant, anaven afegint valor al que jo deia, i gent de fora de la comarca podia afegir-hi comentaris. El coneixement ja no és cosa de quatre gats, és compartit. Entre tots anem donant valor al que fem, en aquest cas, al curs sobre Josep Pla digital. - Quins canvis socials poden derivar d’aquest fet, d’aquesta nova intercomunicació?
Els indignats han usat les noves tecnologies per comunicar-se. Hi ha propostes per tal que els ?parlamentaris puguin tenir l’opinió dels ciutadans de forma directa. No és fàcil. S’estan fent passos en aquesta direcció. Cal anar a evitar les possibles formes de manipulació, que històricament han existit sempre. Gràcies al DdG i a en Daniel Bonaventura! | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Ahir vaig ser un dels afortunats que viag poder ser presencialment al primer TEDxGirona, que va tenir lloc a l’auditori de l’edifici Jaume Casademont, del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, seguit per un dinar a peu dret per fer relaions (networking…) a l’Hotel Mas Tapioles de Solius (a la foto, un exemple d’allò que tots vam haver de fer: una foto amb la nostra identificació, davant del logo del Parc, per a là memòria-recull del TEDx) Abans de res he d’agrair l’Eduard Batlle i l’Anna Codina l’excel.lent organització d’aquest esdeveniment, la seva selecció de ponents, la seva empenta i entusiasme, el bon dinar, les noves relacions que vaig fer… Em va agradar la forma del TEDxGirona: ponències d’una durada no pas gaire llarga, però on pots dir-hi dos o tres idees principals. 10 ponències, un número raonable per recordar-les, amb una pausa per esmorzar i una altra per al cafè, tot plegat durant un matí. He de dir, però, que d’altres jornades organitzades per l’Eduard o l’Anna han tingut format similar i també m’han agradat molt! I no vull oblidar els sopars de l’Eduard, els #Nits o els #ideesdefutur del dimecres al matí. Com passa sempre, hi ha conferenciants que agraden més i d’altres que agraden menys. Gent de qui en treus idees noves, i gent a qui coneixes més. Abans de res he d’esmentar la Sònia Fernández-Vidal – La ciencia en busca de los sueños, un aponència d’una col.lega doctora en física quàntica (de fet, en òptica quàntica), que té algunes opinions que no comparteixo al 100% però a qui vaig poder conèixer personalment tot dinant. A més, com a comunicadora em va agradar per ser capaç de transmetre passió i de proporcionar emoció. Va ser la ponència més “científica”. 
Vaig veure imatges impactants i alguns conceptes de química física a la ponència de l’arquitecte (que farà El Bulli nou) Enric Ruiz-Geli – Media-TIC que amb el seu edifici MEDIA-TIC proporciona innovacions interessants, algunes sota conceptes ben científics (i químics, com la generió de núvol de nitrogen per impedir l’escalfament d’una façana). Per cert, l’Enric va posar una provocadora imatge en què citava diversos àmbits on hi ha massa separació: va citar explícitament la Universitat de Girona i la pagesia. 
Totes les altres van ser interessants, però vull senyalar especialment l’Hugo Pardo Hugo Pardo – Cap de Creus y sus valores para emprendedores, en Xesco Espar Xesco Espar – Crecer y hacer posible lo imposible i una mica sorpresa (agradable!) en Jordi Roca, germà del Doctor Honoris Causa per la UdG Joan Roca Jordi Roca – La creativitat i els valors de la cuina perquè hi vaig veure coss noves, ciència a la cuina, passió per la fusió de tots els mecanismes influients a la cuina. Abans del cafè, fins i tot els organitzadors van proporcionar-nos quelcom diferent: l’actuació (curta) de PulpoPop . Un show diferent que, francament, ens convé com a complement a hores de voluntat creativa i innovadora. A la vista del TEDxGirona, només em puc pregunta si no es podria fer una cosa semblant per a la Universitat… podríem fer un TEDxUdG¿ Hi ha d’altres centres d’educació superior que n’han fet. M’ho miraré. 
En definitiva: moltes gràcies als organitzadors, començant per l’Eduard Batlle, i també gràcies a tothom amb qui vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar opinions i coneixements. Me’n deixaria i em sabria greu si comencés a esmentar tothom que vaig conèixer. A aquest #TEDxGirona hi vaig ser amb #UdGent: @jordipoater @arnauduran @nuria_pg @Amblletradepal #martaperacaula @perecondom @MarcBigas … i també amb @rosaduran. I sense oblidar en @xaviercarmaniu i en @jaumemarin, grans ponts amb lletres i turisme respectivament. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | M’ha agradat veure via PlataformaSinc la notícia Un nuevo sistema permite usar el teléfono móvil para realizar análisis químicos on s’hi esmenta un sistema d’anàlisi química a distància fent servir mòbils: Científicos de la Universidad de Granada (UGR) han creado una aplicación informática que, instalada en el teléfono móvil, permite analizar la concentración de especies químicas tomando una simple fotografía a una tira reactiva sensora que también han diseñado. El estudio se publica en el último número de la revista Sensors and Actuators B (Chemical).
 En resum, es tracta d’una tira reactiva que agafa un cert color en funció de la concentració de gasos o compostos. Via mòbil s’hi fa una foto, i llavors de forma remota es determina la concentració de la substància que s’estigui analitzant.
Sembla que els propis investigadors (del Dept Electrònica i TIC, i del Dept. Química Analítica de la Universitat de Granada) han fet l’aplicació per a mòbil (en aquest cas, en Java per a Nokia S60). Aquesta aplicació l’han provada de forma real per determinar remotament la concentració de potassi en una dissolució. Referència: A. García, M.M. Erenas, E.D. Marinetto, C.A. Abad, I. de Orbe-Paya, A.J. Palma y L.F. Capitán-Vallvey. “Mobile phone platform as portable chemical analyzer”. Sensors&Actuators B 156: 350–359, 2011. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Ahir va tenir lloc la clausura (encara que de fet s’ha acabat avui) de la quarta edició del Jove Campus de Recerca de la UdG, amb 60 estudiants de primer curs de batxillerat de diferents centres del territori més vinculat a la nostra universitat. Aquesta quarta edició ha significat, des del meu punt de vista, una consolidació de les edicions anteriors, segurament una maduració de les activitats, i un impuls per a altres accions que comportin nous ponts amb l’ensenyament no universitari. He de dir que estic triplement implicat amb aquest Jove Campus de Recerca. Primer, com a Comissionat del Programa UdG 2.0, perquè he participat activament en la seva planificació (la seva bona organització es deu a d’altres vàries persones que hi han treballat de valent). 
En segon lloc, ahir hi vaig ser com a professor, fent el taller “Defensem i Comuniquem les nostres opinions“, on durant una hora i mitja vaig intentar trametre a la seixantena de joves la importància de la comunicació oral, i també la necessitat de saber i voler opinar sobre assumptes opinables, veient-hi diversos punts de vista. Per animar el taller, vaig fer algun joc que crec que va atraure l’audiència. Finalment ahir també, a l’acte de cloenda, vaig col.laborar amb els companys Pep Duran i Pep Anton Vieta, aprofitant que en ocasió de l’Any Internacional de la Química vam encarregar-nos de fer una petita actuació, un resum del nostre taller-espectacle de Màgia Química, aquest cop titulat Màgia, química o tot plegat. Tot deixant de fer 20 minuts de classe al curs d’estiu #cecre20, vam fer el joc habitual i estrella de predicció de futur, on vam endevinar a l’avenç el símbol químic que predirien quatre persones, de forma totalment lliure. Malgrat el nostre status d’aficionats-amateurs, sembla que aconseguim entretenir prou. 
El Jove Campus de Recerca de la UdG es diferencia una mica d’altres iniciatives semblants en què (a part de tallers i xerades genèrics) no hi ha alguns pocs (i bons) tallers on els participants s’hi apunten, sinó que es proporciona un tutor (o grup tutor) a cada estudiant perquè avanci en el seu treball de recerca de batxillerat. Això és un punt positiu, però també és complicat fer-ho en les circumstàncies actuals del sistema universitari. En tot cas, el #4jcr11 ha estat ben positiu, i en són testimoni el seu blog http://4jcr11.wordpress.com, el posterous del programa genèric de relació amb l’ensenyament no universitari (UdG4U)  http://udg4u.posterous.com, i el mateix LipDub que els participants van gravar. Gràcies a tothom! El LipDub es troba a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=9nodXK0wK_A Tot plegat s’ha pogut seguir també pel twitter amb el hashag #4jcr11 Nota: El Punt recull la cloenda del 4jcr11 i ens esmenta a tots tres showmen. Gràcies! | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | Al blog Chemistry World hi ha una apassionant entrada titulada Bit part for diethylfluoromalonate in reaction model on s’hi parla de la simulació i computació mecanoquàntica d’un procés quàntic: la transferència protónica al manolaldehid A quantum simulation has successfully described the progression of a chemical reaction for the first time. Researchers in China and Singapore used three quantum bits, or qubits, to mimic a laser-driven isomerisation reaction of malonaldehyde molecules. 
Les transferències protòniques són unes reaccions molt estudiades, ja que són presents i són protagonistes de múltiples processos químics d’interès industrial i biològic. Solen tenir lloc amb una certa barrera d’energia, la qual, segons la forma que té, pot ser atravessada per l’anomenat efecte túnel, és a dir, els reactius poden esdevenir productes sense que se superi l’alçada energètica de la barrera. Aquesta reacció, doncs, ha de ser estudiada, si es vol fer bé, tenint en compte varis factors i condicions inicials; en aquest cas es tracte però d’una reacció unimolecular, ja que la transferència de protó és a dins de la mateixa molècula, el malonaldehíd. Fins aquí no hi ha res de nou, ja que l’estudi mecanoquàntic de la transferència protònica ja és habitual. El que no n’és és la seva simulació per computació quàntica en lloc de computació clàssica: fer servir ordinadors quàntics en lloc d’ordinadors clàssics. Quin avantatge té? Doncs principalment de velocitat: en lloc d’incrementar-se exponencialment el cost computacional en funció de la mida d’un sistema, només s’incrementa linialment. Què s’ha fet servir com a ordinador quàntic en aquest estudi? Doncs unà molècula força senzilla (el post de Chemistry World és una mica confús aquí i és millor anar a llegir l’article original de Phys. Rev. Lett., 2011, 107, 020501 de D. Lu et al (Xina i Singapur, ja que el sistema estudiat i la molècula que actua de computador quàntic s’assemblen!): 
on es fan servir els spins dels nuclis especificats dels isòtops F19, C13 i H1 a la molècula de fluoromalonat de dietil, tot fent-los interactuar amb làsers: res més que Ressonància Magnètica Nuclear (NMR). Es tracta d’un ordinador quàntic de 3 qubits. Amb això s’aconsegueix simular a la vegada 8 variables (2**3=8), que són 8 punts considerats a la superfície d’energia potencial (doble pou) de la transferència protònica al manolaldehid. De la introducció de l’article esmentat, queda clar que aquí s’ha fer servir un sistema amb qubits de RMN, però que un altres sistema, el de fotònica quàntica, també és util. He trobat dues referències que ja coneixia, però que recullo: - Simulated Quantum Computation of Molecular Energies, Science 9 September 2005: Vol. 309 no. 5741 pp. 1704-1707, DOI: 10.1126/science.1113479, Alán Aspuru-Guzik1,*†, Anthony D. Dutoi1,*, Peter J. Love2 and Martin Head-Gordon1,3
- Towards quantum chemistry on a quantum computer, B. P. Lanyon, J. D. Whitfield, G. G. Gillett, M. E. Goggin, M. P. Almeida, I. Kassal, J. D. Biamonte, M. Mohseni, B. J. Powell, M. Barbieri, A. Aspuru-Guzik & A. G. White, Nature Chemistry 2, 106–111 (2010) doi:10.1038/nchem.483
Senzillament, un tema apassionant! Ah! per cert, el resultat de la simulació és que la quàntica (fent servir 3 qubits) i la clàssica (fent servir bits) dónen el mateix resultat. Però molt més ràpida la quàntica, lògicament… encara que de moment és per a pocs graus de llibertat (tres). Quan es puguin tenir ordinadors quàntics més grans, potser veurem una explosió de càlculs i simulacions. Mentre tant, seguim amb els nostres clústers clàssics de PCs. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Un any més he tingut (avui) l’oportunitat de participar al Curs d’Estiu en “Criptografia: L’Art d’Ocultar Missatges “, que coordina el company David Juher, i que té com a altres professors en Joan Miró, també químic, en Guillem Ormazábal i en Martí Batllori, de Dret (el curs ha durat tota la setmana). Els canvis que ha comportat el Pla Bolonya, amb la desapraició de crèdits de lliure configuració, ha fet que la matrícula d’aquest curs d’estiu hagi disminuït (igual que la de tots els cursos, comportant una reducció de l’oferta general), però així i tot he pogut copsar l’interès dels estudiants, alguns de l’àmbit de la tecnologia, i d’altres de lletres o de socials. Tenir estudiants de tots els àmbits ajuda molt a vertebrar el discurs. De fet, he tingut un problema: m’he descuidat el portàtil a casa, al pendrive no hi portava la presentació, i tampoc no l’he trobada penjada a internet en cap dels serveis que solo fer servir. Això m’ha portat a explicar criptografia quàntica de la forma més clàssica: amb guix, pissarra i la paraula. Ah! i amb ulleres 3D de cinema polaritzades i cartes franceses. Perquè les cartes franceses les faig servir per explicar conceptes difícils -
Números aleatoris -
El gat de Schrödinger / superposició d’estats quàntics -
Parells EPS (Eistein, Podalski, Rosen) i qubits Un cop explicats aquests conceptes no clàssics, cal explicar el funcionamen del cinema 3D, on el video es grava amb dues càmeres una mica separades, i llavors cada projector emet fotons polaritzats en un pla: l’esquerra perpendicular al de l’ull dret. Una de les coses que més sorprèn als participants al curs és com varia la intensitat de la visió en rotar una ullera al cim d’una altra (sempre en porto un parell). Explicar que els fotons poden passar o no fer-ho amb probabilitat 50% és fàcil si es fan servir les analogies adients i es porten estris que es poden tocar, com aquestes ulleres 3D. 
Amb això ja es pot passat a exposar els principis de del model desenvolupat per Benett i d’altres, on es fan servir dos esquemes de polarització per crear una clau única, igual a la llargada del missatge a encriptar (amb una operació XOR), i no repetit. I fins i tot es pot saber si algú t’espia! L’excusió anual per la computació quàntica és apassionant, i cada any puc explicar coses ben noves. En aquest blog intento recollir-hi els principals avenços, però les 3 hores que tinc per explicar l’extraordinari camí de la criptografia quàntica, només atacable pels errors clàssics dels aparells involucrats, no em dóna temps a gaire res més que explicar les beceroles el diner quàntic i la determinació d’una clau única i irepetible per part d’emissior i receptor. He de dir que, entre d’altres, he tingut com a alumne de curs en @fiscristian, que l’ha compaginat amb el curs #cecre20, i qui manté l’excel.lent blog de divulgació científica La Vaca Esfèrica (@lavacaesferica). | | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada