|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
El blog CatQuímica publica avui una interessant molècula Escheriana, ja que la seva forma recorda les escales de Penrose. Com que darrerament faig col.lecció de molècules i química rares sota l’etiqueta “quirkchemistry”, la recullo aquí. Aquesta molècula ha estat reportada a la prestigiosa revista de química Angewandte Chemie (DOI 10.1002/anie.201102210). 
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Estic acostumat a anar a xerrades sobre web 2.0, xarxes socials, web, etc… i sempre hi aprenc moltes coses, però també és coneixement que es va acumulant sobre molt altre coneixement. A vegades però vaig a xerrades una mica diferents, com la d’avui a la 24a Sessió Web del CEJFE, sobre Open Data (dades obertes). És un tema que no conec gaire, però que em sembla que representa un avenç important, per dues raons: una sociològica, per donar a la societat la informació que li pertany, i una informacional, per vertebrar una forma fàcil de donar informació que tothom pot tractar. Malgrat que la xerrada ha duran només una horeta, cal dir que ha estat molt densa i que el ponent, Josema Alonso, ha estat capaç de transmetre als assistents l’essència de les dades obertes des de la seva posició de capdavanter d’aquest tema, però també des d’una posició de realisme i de no defugir els problemes que els Open Data presenten, no tan intrínsecament, sinó per la manipulació que se’n pugui fer. S’ha parlat de linked data, s’ha parlat de cinc nivells d’estrelles d’acord amb Tim berners-Lee. Tot plegat és a la presentació d’en J.M. Alonso. De la sessió ja se n’ha fet un resum, també. Per a mí ha estat com començar una nova lliçó, després d’acabar l’anterior i canviar de tema. Mentre l’Alonso feia la xerrada anava pensant en el paper de les Universitats amb les dades obertes: donat que generen tant de coneixement nou, cal pensar una mica què ham de donar. Cal dir que el mateix Alonso ha dit que en el cas de dades científiques hi ha una excepció, ja que no s’han de publicar (articles, per exemple, m’ha esclarit al final). Avui no he piulat tant com d’altres vegades, senzillament perquè la xerrada ha estat densa i perquè volia entendre els conceptes. Crec que a d’altra gent li ha passat el mateix. M’emporto del CEJFE idees i feina. Cal agrair en Jordi Graells el sentit d’oportunitat de muntar aquesta sessió. Això és la guspira que engega el motor dels Open Data. Abans de fer res, primer cal entendre-ho millor, veure què fan els altres i pensar què es pot fer que pagui la pena. Perquè com ha quedat clar a la xerrada, alliberar dades no és gratis. Avui he pogut desvirtualitzar en @mgarrigap i també en @xavierlasauca, dos piuladors que segueixo atentament. En sortir de la sessió he compartit esmorzar amb en @xavierlasauca, la @mferres, i amb @martatorresv i @rosalizandra que no coneixia, de l’àmbit de suport lingüístic. Amb en Xavier he pogut discutir dels temes de recerca i open data, mentre que amb les altres tres piuladores he pogut gaudir de conversa més relacionada amb la llengua, previ esment de les meves incursions jovenívoles a la filologia. 
Potser és casualitat… però des d’avui tinc 50 Mbit/s de baixada i 5 Mbit/s de pujada a casa. Espero que això millori la qualitat del blog, dels tweets i de tot plegat. Però no farà els dies de 26 hores (ara ja en són de 25…) | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
Estic acostumat a anar a xerrades sobre web 2.0, xarxes socials, web, etc… i sempre hi aprenc moltes coses, però també és coneixement que es va acumulant sobre molt altre coneixement. A vegades però vaig a xerrades una mica diferents, com la d’avui a la 24a Sessió Web del CEJFE, sobre Open Data (dades obertes). És un tema que no conec gaire, però que em sembla que representa un avenç important, per dues raons: una sociològica, per donar a la societat la informació que li pertany, i una informacional, per vertebrar una forma fàcil de donar informació que tothom pot tractar. Malgrat que la xerrada ha duran només una horeta, cal dir que ha estat molt densa i que el ponent, Josema Alonso, ha estat capaç de transmetre als assistents l’essència de les dades obertes des de la seva posició de capdavanter d’aquest tema, però també des d’una posició de realisme i de no defugir els problemes que els Open Data presenten, no tan intrínsecament, sinó per la manipulació que se’n pugui fer. S’ha parlat de linked data, s’ha parlat de cinc nivells d’estrelles d’acord amb Tim berners-Lee. Tot plegat és a la presentació d’en J.M. Alonso. De la sessió ja se n’ha fet un resum, també. Per a mí ha estat una mica com començar una nova lliçó, després d’acabar l’anterior i canviar de tema. Mentre l’Alonso feia la xerrada anava pensant en el paper de les Universitats amb les dades obertes: donat que generen tant de coneixement nou, cal pensar una mica què ham de donar. Cal dir que el mateix Alonso ha dit que en el cas de dades científiques hi ha una excepció, ja que no s’han de publicar (articles, per exemple, m’ha esclarit al final). M’ha servit també per relacionar-ho amb el projecte que em va explicar en Brian Kelly (@briankelly, UkWebFocus) DBPedia, una forma de crear linked data a partir de la wikipedia, i que demana que hi hagi prou dades explicitades adequadament en aquesta enciclopédia electrònica que la comunitat va construint. Avui no he piulat tant com d’altres vegades, senzillament perquè la xerrada ha estat densa i perquè volia entendre els conceptes. Crec que a d’altra gent li ha passat el mateix. M’emporto del CEJFE idees i feina. Cal agrair en Jordi Graells el sentit d’oportunitat de muntar aquesta sessió. Això és la guspira que engega el motor dels Open Data. Abans de fer res, primer cal entendre-ho millor, veure què fan els altres i pensar què es pot fer que pagui la pena. Perquè com ha quedat clar a la xerrada, alliberar dades no és gratis. Si normalment les sessoweb són aire fresc, aquesta ha estat aire encara més fresc. Avui he pogut desvirtualitzar en @mgarrigap i també en @xavierlasauca, dos piuladors que segueixo atentament. En sortir de la sessió he compartit esmorzar amb en @xavierlasauca, la @mferres, i amb @martatorresv i @rosalizandra que no coneixia, de l’àmbit de suport lingüístic. Amb en Xavier he pogut discutir dels temes de recerca i open data, mentre que amb les altres tres piuladores he pogut gaudir de conversa més relacionada amb la llengua, previ esment de les meves incursions jovenívoles a la filologia.
Potser és casualitat… però des d’avui tinc 50 Mbit/s de baixada i 5 Mbit/s de pujada a casa. Espero que això millori la qualitat del blog, dels tweets i de tot plegat. Però no farà els dies de 26 hores (ara ja en són de 25…) | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Avui al migdia ens hem trobat, a un dels restaurants del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, diversos piuladors i blocaires de la UdG per compartir una estona i comentar una mica la visió del món 2.0. Ho hem fet mitjançant una autoconvocatòria, després que la @mferres, @eduardm i jo mateix ens hi decidíssim després de setmanes de parlar-ne. Ho vam fer via facebook i twitter. Hem estat 17 persones les que ens hem trobat (fent un entrepà) i discutint sobre hashtags, agregadors de blogs, llistes de twitter i pàgines web, sobre comptes corporatius i sobre comptes personals. També de si el fet de rebre un sou de la universitat ens mig obliga a expressar-nos via twitter i blocs, o bé es tracta d’una actitud opcional. Una de les coses que hem impulsat ha estat el hashtat #udgent per identificar les piulades que cadascú consideri prou rellevants i relacionades amb la nostra activitat com a membres de la comunitat universitària. De fet jo mateix he exposat com des de la Unitat 2.0 de la UdG volem engegar el projecte UdGenDirecte per poder reflexar la intensa activitat de la nostra universitat. Hem comentat també repositoris de material multimèdia, de fotos, videos, … i diverses experiències personals i les diferències entre professors, PAS i estudiants pel que fa a la utilització de les eines 2.0. A la foto som 13, perquè n’hi ha hagut 4 que han arribat una mica més tard i no surten a la foto. Per cert, durant el tweetup hem fet servir el hashtag #udgtweetup Gràcies a tots els assistents: @jordipoater @lidia8a @laiagd @nuria_pg @marcelswart @JuanMaBarroso @perecornella @eduardm @jordir @martapuigventur @mferres @pepquimic @miquelduran. No són a la foto: @miquelsola @garciagil @peplluis7 ni tampoc Genís Barnosell, que malgrat ser un gran blocaire no és encara a twitter. D’altres piuladors es van excusar i segur que vindran al proper UdGTweetUp. 
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Aquest matí he assistit a la inauguració dels nous serveis científicotècnics de l’Institut Català de Receca de l’Aigua, ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Com que durant un temps en vaig ser director en funcions, m’ha fet una il.lusió especial ser-hi. A més, la responsable dels seveis és la Sara Insa, que va fer la tesi doctoral al nostre Departament de Química. L’ICRA està fent una bona feina i crec que s’està consolidant com a una estructura de recerca (del CERCA) singular i que dóna caràcter a l’entorn de la UdG i al seu Parc. La direcció d’en Damià Barceló, a cavall entre Girona i el CSIC a Barcelona, està suposant un bon impuls (en Damià va fer precisament la xerrada inaugural del cicle divulgatiu en ocasió de l’Any de la Química 2011). Els serveis de l’ICRA són complementaris als de la pròpia universitat, també ubicats (gairebé tots) al propi Parc, separats per uns pocs centenars de metres. Del nou servei se’n pot destacar un microscopi confocal, o un cromatògraf líquid-líquid amb accessoris especials. La idea és que els SCT de l’ICRA puguin donar servei també a les empreses. Esperem que hi hagi una bona relació. (Foto: proporcionada per l’ICRA. La Sara Insa exposa els SCT de l’Institut) | | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada