|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
El web Chemisry World porta avui un reportatge sobre una molècula (Throwing light on molecular logic gates) que porta 13 portes lògiques i que pot ser controlada per la llum. D’acord amb aquest blog de la Royal Society of Chemistry, ja hi ha molècules que contenen portes lògiques, però ara és el primer cas en que una mateixa molècula pot fer tantes coses, i a més no pas per control químic, sinó per control de la llum. Les diferents operacions lògiques poden ser simultànies, perquè cadascuna es regula per una llargada d’ona diferent. Aquesta molècula es composa de tres cromòfors fotocròmics enllaçants de forma covalent: un ditieniueltè i dos fulgimides idèntiques (FG-DTE). Quan la llum (fotons d’energia determinada però diferent), els tres cromòfors es fotoisomeritzen de tal forma que commuten entre formes isomèriques obertes i tancades. Des del punt de vista algorísmic, s’hi han pogut fer operacions d’aritmètica binària anb portes lògiques AND, XOR, i IHN. i també amb funcions encondificadores i decodificadores que cal per emmagatzemar informació en format digital. Segona Chemistry World, Achieving a large degree of functional integration is a key objective for molecular logic because, unlike the elements of electronic circuits, molecular logic gates are difficult to connect together.’ ‘In principle, suitable photochromic molecules could be used to build computers or other data processing devices. In practice, such systems may never replace electronic materials. However, a molecular logic device operated by light may find applications in nanotechnology and biomedicine where relatively simple logic processing may be needed at very small scale.’ En definitiva, un important pas en nanotecnologia. I en definitiva, aquí també, tot és química. I tal com diu l’article original al JACS All-Photonic Multifunctional Molecular Logic Device a les conclusions, es tracta de computació molecular, de fer coses que els ordinadors normals no poden fer, per exemple etiquetar microobjectes i en general funcions en nanotecnologia i biomedicina: Although it is unlikely that such molecular devices will soon replace electronic computers, they could be readily applied in data storage and where traditional computers cannot be used, such as micro-object labeling and tracking, programmed drug release, molecular self-regulation and control, and related functions in nanotechnology and biomedicine. If molecular computing is realized in the future then the herein reported system with its unprecedented level of complexity represents a potential candidate as a highly versatile building block. És interessant veure els autors: de Goteborg, d’Arizona i de la Univeristat de Huelva. És molt bo que una universitat petita participi d’avenços tan interessants. Felicitats. L’article és curiós perquè barreja química i computació digital bàsica. Mereix una anàlisi una mica detallada per poder treure’n el suc. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
TweetUp al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, dimarts 24 de maig, de 2/4 de 2 a 2/4 de 4. La UdG té ja molts blocaires i piuladors a la xarxa, però molts no ens coneixem encara personalment. Parlant-ne amb d’altres twittaires hem pensat
que seria interessant que ens poguéssim trobar informalment, menjant un entrepà o fent un cafè, per intercanviar opinions sobre el món 2.0 i
sobre la seva aplicació a la UdG. Un dels objectius hauria de ser incorporar més membres de la comunitat acadèmica al col.lectiu de blocaires i piuladors, perquè a la xarxa també s’hi fa comunitat, s’hi fa territori i s’hi fa universitat. Durant la trobada podem fer servir el hashtag #udgtweetup Vine-hi! T’hi esperem! Davant del Cafè del Parc a l’edifici Jaume Casademont. Si podeu, confirmeu la vostra presència a l’event del Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=174300445957131 (Recomanacions de Mashable per a un bon tweetup: http://mashable.com/2009/02/25/tweetup/ ) Imatge: extreta de http://www.flicksandfood.com/2009/08/tweetup-roaring-fork-no-01/ | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
A The Guardian hi ha un interessant reportatge titulat Going viral: Using social media to publicise academic research on esmenten que és ben habitual que la bona recerca no arribi als mitjans de comunicació de masses (i més en aquests temps amb poc paper i molta competència entre creadors de continguts): there are increasingly new techniques for sourcing, and promoting, stories using social and digital media. En aquest post s’hi esmenten alguns exemples bons de com un relat adequat (una història que comporta una emoció) aconsegueix ser difosa de forma viral per la xarxa. However, I think we could all agree that the use of images is hardly a new way of promoting research stories. What interests me the most is what we can do with social and digital media. The ability to promote research directly to the public, and hear their feedback, while connecting academics and their wider audiences is an unparalleled opportunity for universities. I might not be able to persuade every academic I work with to join Twitter, but I think it’s important that those of us working in public relations in HE are able to explain and identify the benefits of using such tools to connect with wider audiences. O sigui, que més que tenir bones imatges i un bon relat, és la capacitat d’interactuar amb el públic el que importa. Però primer cal tenir un bon iniciador del procés… si la notícia és bona i atractiva, els usuaris a la xarxa ja s’encarregaran de difondre-la. When I work on a story, I’d give anything for it go viral, but the best social media strategist on earth couldn’t force this. But our university, like most, has a presence on the right channels, giving us somewhere to initially promote the story. If the content is good enough, your users will do the rest, and you might find out some stories via them too. We can’t rightly see a story as unsuccessful if it generates a small amount of media coverage, but creates a storm of tweets and comments. Una notícia que generi poc interès a la premsa, però molts de tweets i comentaris, es pot dir que ha estat un èxit? | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | Gràcies al web de Chemical & Engineering News he vist un article titulat Wiring A Single-Molecule Circuit que tracta la forma d’emplamar elèctricament molècules individuals a nanocables (nanofils). 
Es tracta d’un circuit elèctric d’una sola mòlècula, en què els compostos orgànics remplacen components elèctrics com fils, transistors o rectificadors. Segons C&EN, aquests circuits podrien no tan sols ser extremadament petits, sinó que podrien tenir una potència molt més gran que no pas els seus anàlegs basats en dispositius de silici. Per empalmar una molècula al nanofil, ha clagut desenvolupar una espècie de “soldadura química”, que és un mètode de formació d’enllaços que connecta un fil de polímer conductor amb una molècula de ftalocianina: With the chemical soldering technique, the researchers connect two polymer wires to a single phthalocyanine molecule. This circuit, they say, could act as a molecular-scale resonant tunneling diode, a circuit element that allows electrons to tunnel through at specific energy levels. Així doncs, a més, en aquests circuits la conducció electrònica es fa també per efecte túnel, una característica de la mecànica quàntica que fa que es pugui superar una barrera sense arribar-hi al cim. Això no té explicació clàssica, només es pot entendre a la llum de la mecànica quàntica. L’article original del JACS, Chemical Wiring and Soldering toward All-Molecule Electronic Circuitry, esmenta en el seu abstract que aquest article ha fet servir càlculs de química computacional (el mètode DFT), i que el procés químic involucrat principal correspon a la inserció d’un metilè (CH2) en un enllaç C-H carboni-hidrogen. Un bon exemple, doncs, d’estudio teòrico-experimental. 
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Avui ha tingut lloc una nova edició de la Fira de la Ciència (notícia UdG), que organitza i coordina la companya del Departament de Didàctiques Específiques Lídia Ochoa (@lidia8a), i que aconsegueix aplegar molta gent, del seu departament, mestres, becaris, professorat, … Des de la C4D l’hem ajudada muntant tallers específics, amb participació estel.lar de la directora de la càtedra, Sílvia Simon (@silviasimonr) i d’en @pepquimic i la @laiagd. En @pepduran no ha pogut ser-hi, perquè era en un taller a la Universiat de Cantàbria, amb el seu “Reacciona – Explota!”. Ha estat una jornada excel.lent, assolellada i plena d’energia, perquè -al menys per part nostra- no estem gaire acostumats al contacte amb els nens i nenes de primària (i més petits). A l’aire lliure, amb gent que passa pel carrer, amb pares i mares i avis i àvies – és un goig veure el contacte de tothom amb la ciència. Com que no he pogut estar gaire estona amb els companys de la C4D als nostres tallers, al menys he contribuït fent fotos i gravant tres clips de video, amb la regidora Núria Terès (@nuriateres), la Lídia Ochoa i la pròpia Sílvia Simon: Voldria senyalar que, de moment, m’agrada més aquesta iniciativa de connexió amb la primària que no pas la de fa pocs dies, la udn2.cat. Millor dit, m’agraden totes dues, però potser la connexió directa universitat-primària es podria plantejar d’una forma una mica diferent. La udn2.cat n’ha d’aprendre de la Fira de la Ciència i d’altres iniciatives similars, que ja fa temps que tenen lloc. Poden complementar-se i tenen objectius diferents: la udn2.cat pretèn acostar els nanos cap a la Universitat, i la Fira de la Ciència pretèn acostar la Universitat/Ciència cap als nanos. 
| | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada