|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Ahir vaig assistir al seminari Marca Ciutat a Roses, organitzat per en Pau Canaleta (@paucanaleta). L’any passat alguns companys meus hi van assistir i me’l van recomanar fortament. De fet, vaig conèixer en Pau fa temps, quan ens va presentar l’storytelling, i em va causar una impressió molt positiva.  El seminari d’ahir, potser degut a moure’s per un camp de coneixement una mica diferent del meu habitual, em va ser molt profitós i em va permetre veure les coses una mica d’una altra forma. I és que en molts de casos només calia remplaçar “ciutat” per “universitat” o “grup de recerca” per aprofitar les moltes idees que s’hi van emetre.
Més que no pas fer un llarg post sobre el Marca Ciutat, comentaré algunes coses ràpidament en format de píndoles, i hi afegiré els pocs tweets que vaig fer-hi. Com que molta gent ja anava recollint les idees principals, em vaig estimar més prendre apunts en forma clàssica (un fitxer de text al meu portàtil). Però abans de les lliçons teòriques, algunes consideracions pràctiques: Lliçons pràctiques: - Al teatre de Roses no hi ha endolls. N’hi havia un, penjant del sostre. Cal portar bateria addicional. O cal portar lladre. Mentre no hi hagi bateries de portàtil que durin tot el dia, cal tenir-ho en compte.
- L’IPad no és un estri adient per prendre apunts. Òbviament es pot comprar un teclat inalàmbric. Però no és cap ordinador. El portàtil n’és, d’ordinador.
- No et refiïs de les presentacions dels ponents penjades a Internet. Solen dir moltes coses interessants a més a més, i és bo anar-les recollint.
- És convenient tenir més d’un perfil a les xarxes socials, al menys un de professional i un de caire més personal (reconec que no faig servir twitter i facebook des d’un punt de vista personal; només molt de tant en tant.
He de felicitar en Pau Canaleta i les altres persones involucrades en l’esdeveniment, com la @nadeia, per la molt bona feina. Es tracta d’un seminari amb un plus de qualitat que proporciona valor afegit. També he de dir que vaig conèixer gent del món del turisme que fins ara seguia a la xarxa. Desvirtualitzar és divertit. Lliçons teòriques: -
Cal un relat per a la marca. A la Universitat de Girona, degut a la seva joventut, li manca segurament un relat històric. Però podem tenir relat de futur. Per què no ens posem al 2020 i en fem un relat tipus “back to the future”? -
La gent, de fet, només perceb petites coses… Pots fer la gran part de coses molt bé, però algun petit detall pot engegar-ho tot en orris. -
A la institució, tot comunica -
Les ciutats en el futur seran més poderoses que no pas els estats. Doncs això vol dir que la Universitat de Girona té un bon futur – Una universitat que té una ciutat (o àrea metropolitana, o “comarques”) -
Les ciutats (— les universitats —) han de competir per atreure l’atenció dels mitjans de comunicació – i dels estudiants. -
Una ciutat (— universitat —) és marca quan té característiques clares i distintives que poder ser fàcilment identificables i que aporten valor afegit. -
Ser marca no és una opció, és una condició necessària ineludible (recordo el que diuen als USA: “Your attitude is a choice”) -
Vols fer tu la teva marca, o vols que te la facin els altres? -
Una marca ,a més d’atraure inversors o estudiants, por canviar esterotips falsos o negatius, pot millor l’autoestima i la identificació entre els seus cituadans (membres de la comunitat), i orquestrar tots els esforços de promoció en una mateixa difereció, de forma eficaç i aglutinada. -
El city branding no és pas només la promesa, sinó també el delivery – el que fem de veritat… realment les experiències que donem s’adiuen amb els missatges de promoció? Aplicable a les universitats: què n’opinen els exestudiants, els erasmus, què en diuen els rànkings basats en evidències de recerca? -
Londres té una quirk personality!! (això em recorda que tinc un tag al blog de quirkchemistry!) -
Les xarxes socials poden servir per a quatre coses: Les xs podrien servir per a 4 coses: Desenvolupar marca, Desenvolupament relacional, Campanyes i promocions, Investigació de mercat - “Els rànkings són com les salsitxes… és millor no saber com es fan” – Doncs no hi estic d’acord: cal saber com s’elaboren els rànkings, i cal poder criticar-los constructivament. Al menys jo intento fer-ho.
- Les coses digitals obren la porta a tenir converses personals (Genís Roca dixit) – cal tenir en compte que la sociabilitat de les persones pot no ser la mateixa a la xarxa que en persona (per exemple, jo mateix).
- Per generar un estat d’opinió, cal anar encara amb mass media. Per construir relacions, redissenyar processos, serveis… cal fer servir social media.
- Els espais de participació només tenen sentit si són temporals i limitats, per crear bases de dades, conèixer gent, tenir diàleg posterior, etc…
- Audiències: cal comunicar el que interessa als altres, no pas a mí…
Com a resum del relat/storytelling, aquí hi ha una foto dels tipus de relat de la ciutat… on la paraula “universitat” o “grup de recerca” pot substituir “ciutat” sense problemes. Ben senzill! Un relat son tres històries: - El relat del govern
- El relat de la institució
- El relat del moment i de l’entorn
Tweets amb el hashtag #marcaciutat: (disponibles de forma global al twapperkeeper) He quedat en un honrós vuitè lloc al rànking de piuladors d’ahir al #marcaciutat, segons el Summarizr: http://ow.ly/4KnTJ ;–)
He de reconèixer, @rosaduran, que la @mferres va piular molt més i millor que no pas jo, ahir, al #marcaciutat
M’ha agradat avui conèixer personalment (desvirtualitzar) al #marcaciutat, entre d’altres, a la @cristinatrias i a la @Montse972
Gràcies, @paucanaleta i @nadeia pel #marcaciutat i a tots els ponents!
Tornat del #marcaciutat. Francament, molt satisfet, perquè hi he aprés molt. Potser perquè no és el meu camp professional estricte.
Impressionat pel projecte roses-adria #marcaciutat
#marcaciutat El combustible del social media és l’ego de les persones. Em pregunto pel comburent… potser més aviat és la font d’energia
#marcaciutat En @juantxo també separa totalment perfil professional de perfil personal.
#marcaciutat En @juantxo fa una xerrada sobre relats turístics… hi veig semblances amb els social media uniersitaris
#marcaciutat els sm s”han de segmentar, i es pot fer sm sense tw o fbk – genisroca
#marcaciutat En Toni Puig està fins als nassos dels conceptes d’eficàcia i d’eficiència
#marcaciutat Ens hem de pessigar! Movilització per a l’esperança, per la transformació, alliberament convivència
#marcaciutat El concepte d’elefant blanc… el comparo amb el concepte de cigne negre…
#marcaciutat el que de veritat m’agrada de la Sagrada Família és que està en obres!
Els rànkings són com les salsitxes… é smillor no saber com es fan #marcaciutat (aplicable als univesitariss)
#marcaciutat Londres diu que té una “quirk pesonality”. Que curiós… a mí m’interessa la quirkchemistry.
#marcaciutat La marca no és de l’organitació, perquè és a la ment de les persones
#marcaciutat M’adono que totes les grans universtiats tenen relat (Granada, Salamanca, Harvard, …)
#marcaciutat La política, o la fas o te la fan…
A punt per al #marcaciutat a Roses @ Teatre Municipal De Roses http://instagr.am/p/DqOCK/ | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | El web Chemistry World de la Royal Society of Chemistry comenta en un post titulat Pnicogens link up as new bond is discovered un article publicat a Chemistry-A European Journal per un grup de recerca de la Universitat de Leipzig. Aquest article, titulat Pnicogen Bonds: A New Molecular Linker?, estudia teòricament (tot comparant-ho amb dades estructurals obtingudes de cristalls) les interaccions entre compostos del grup del nitrogen a la taula periòdica dels elements, on hi ha interaccions N-N, P-P, As-As i Sb-Sb, entre d’altres – i també les creuades. 
Els autors de l’article troben que aquests compostos són estables, amb una energia respecte als monòmers separats d’unes 5 kcal/mol, és a dir, semblant a les energies dels enllaços (o ponts) d’hidrogen. La causa de l’enllaç es troba parcialment en interaccions electrostàtiques i en el fet que els orbitals doblement ocupats dels àtoms del grup del nitrogen, amb acumulació negativa de càrrega, estan envoltats d’una acumulació positiva de càrrega. Segons Chemistry World, The team suggest the pnicogen atoms interact with each other by donating a lone pair into an antibonding P-R orbital of the other atom. While the lone pair itself is an area of negative charge, electrostatic potential calculations show that this is surrounded by a band of positive charge. ‘This is the way you can imagine two molecules interacting – because there is both positive space and negative space,’ says Kirchner. Preliminary calculations suggest nitrogen, arsenic and antimony behave in a similar way. I també Pnicogens, group 15 elements, such as nitrogen and phosphorus, are well known for acting as Lewis bases, or electron donators. However, researchers at the University of Leipzig, Germany, have found that instead of repelling each other, two pnicogen atoms can attract each other, forming non-covalent bonds. Tal com senyalen els autors de l’article original, es tracta d’un incipient estudi d’aquest tipus d’interaccions (enllaç de pnicogen), que pot portar a unes estructures i a una reactivitat que sigui paral.lela a la dels enllaços d’hidrogen. Senyalen també que l’abudància de fòsfor a les biomolècules (i d’arsènic en algunes de molt especial com els bacteris trobats fa poc al Mono Lake) poden fer que aquest tipus d’enllaç sigui útil per manipular biomolècules i, en definitiva, fer una millor química. Cal senyalar que l’article parla de “pnicògens” per referir-se de forma col.lectiva al grup del nitrogen. No sembla encara un nom acceptat per la IUPAC, tal com senyala l’article català de la wikipèdia. I els compostos binaris com dels pnicògens són en català els pnicurs (anglès: pnictides). De fet, hi ha una certa confusió en anglès entre “pnicogen” i “pnictogen”, tal com senyala el post Nit-pnicking – I say pnicogen, you say pnictogen. Aquest post es refereix també a la “química exòtica” d’aquests compostos: The pnictides – compounds of phosphorus, arsenic, antimony, and bismuth – form all kinds of exotic materials. Some are diamagnetic paramagnets at room temperature, others are antiferromagnetic or ferromagnetic but at low temperatures. Some are transparent, others refractory. Some have holes where you’d expect an electron and yet others produce electricity when they get hot. The pnictides form a diverse range of semimetals and semiconductors.  Finalment, és ben interessant aquesta estructura de K6Bi2Sn23que s’hi reporta: es tracta d’una cadena de capses moleculars on hi ha només anells de 5 membres.
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Fa pocs dies comentava un recull detallat de l’ús de canals i xarxes socials i de mitjans socials a les universitats americanes. Ara, gràcies a l’apartat de Higher Education de l’aplicació de l’Ipad zite he vist un post de Converge titulat 4 Universities Use Social Networks to Engage Community. Es tracta de quatre exemples pràctics de com les universitats fan servir els social media (fonamentalment twitter i facebook) per connectar amb les seves comunitats. Val la pena senyalar algunes de les idees: When universities join social networks, they have to put themselves in the audience’s shoes, said Kaltenmark from Butler University in Indianapolis. Ask yourself, “What does our audience want to know or hear about?” Then give it to them. “We have decided that we're going to engage with people,” said Lux, the community manager for both the university and the School of Information Studies. “We're not just going to be pushing out information because that's not what social media is about." Alguna universitat lloga estudiants: Lux hired eight or nine students to work on her social media team. But she didn’t ask for applications. For the main university Twitter account, she handpicked students who actively engaged on Twitter and did more than just talk with their friends. Because the students go to Syracuse, the university’s stream has a life and vibe that really resonates with the audience. “They bring a completely different feel to it just because of the fact that they are current students, No es tracta només de contactar els estudiants actuals, sinó de… And he’s not just engaging Butler’s audience. He’s also attracting high school students, grandmothers and everyone in between. I és molt important fer concursos i estimular la participació: "One thing that people don't do enough is ask their audience to participate or to do something," Cigelske said. "I think that's the whole point. You need to have some sort of call to action, otherwise you just have 15,000 fans who don't do anything." Com a conclusió del post esmentat, s’hi diu coses ben rellevants – que mai no s’havia connectat tant amb els estudiants: Through social media, these four universities have joined the conversation, created a team, showed their personality, served their customers and called their audiences to action. As a result, they’ve built a loyal, engaged audience. They’ve shown students that they’ll respond to their questions and concerns. And they’ve mobilized their community. Lucas from the University of Wisconsin-Madison says, "I think it's really done more for communications with students than anything that we've done in our office in the last decade." | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
L’excel.lent blog Boing-Boing ha publicat el post Chemistry kit with no chemicals on s’hi esmenta un nou joc de química (CHEMISTRY 60) que no té reactius químics! Chemistry 60 és descrit al seu web com a “60 Fun Activities with no Chemicals“ 60 + fun activities with home science and kitchen chemistry. Investigate with safe and simple materials – discover basic scientific laws and phenomena. Grow crystals; Chromatograohy; Optics; Growing Plants; Slime and Gook; Science Tricks;3 Dimensional Bubbles and more! Més informació a makezine.com i al propi Chemical & Engineering News, que diu: How does Elenco Electronics, the Chemistry 60 manufacturer, succeed in teaching about topics such as acids, bases, solutions, and colloids without chemicals? It appears that the "chemicals" the kit does not contain are the substances you supply from your kitchen cupboard. The set does include goggles, safety glasses, vials, test tubes, and other lab implements. Of course these plastic tools are chemicals in their own right, but why get technical? O sigui, que el kit no conté reactius químics, i que aquests s’han d’aconseguir de la cuina, veritable laboratori químic a l’abast de tothom. Si aquest joc ens permet mostrar que la química és pertot arreu, que la química és natural, i que la química és la nostra vida i el nostre futur, doncs ja podem estar-ne contents. Com diu el lema de l’Any Internacional de la Química 2011, “our life, our future”. Els comentaris són ben interessants i proporcionen més informació sobre jocs de química. | | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada