ugirona: 4/25 Edunomia

Edunomia

Indicadors Bibliomètrics de l'Activitat Científica Espanyola 2008: Catalunya, bé. Girona, també.

April 24, 2011 at 1:02 PM

Ahir vaig veure al suplement d’economia i empresa del Diari de Girona una petita notícia sobre l’IRTA que em va posar sobre la pista d’ un nou informe sobre l’activitat científica espanyola: Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española 2008. Segons bibliometria.com, es tracta del cinquè informe del grup Scimago per a la FECyT, amb dades obtingudes de Scopus. Tots cinc informes es poden trobar a la web de la FECyT.

De fet, la notícia del DdG devia provenir d’una nota de premsa de la pròpia Generalitat: L’IRTA es troba entre els millors centres científics de recerca de l’Estat espanyol. Em sorprèn un amica, perquè la nota de premsa podria haver estat més àmplia i referida a la importància de la recerca catalana en aquest informe. Vilaweb també ho va recollir en una notícia provinent d’Europa Press.

Totjust dijous feia una anàlisi del darrer Informe de Scimago sobre universitats iberoamericanes (SIR2011). Ara faig doncs una petita anàlisi d’aquesta altra publicació dirigida pel grup Scimago i que ha aparegut durant aquests dies, amb conclusions lleugerament diferents (el sir2011 correspon al període 2004-2009, mentre que aquest nou estudi correspon al període 2003-2008)

Aquest estudi però té una característica molt interessant, que és la de considerar universitats i centres de recerca i fer-ne una extensa anàlisi, amb inclusió d’hospitals (cosa que també fa el rànking internacional de Scimago). Això permet comparar i contextualitzar les dades de les universitats, ja que per a tots els centres investigadors hi ha les dues principals dades: producció (documents) i qualitat (impacte ponderat). A més, visualitza la qualitat de la recerca per comunitats autònomes, per la qual cosa és fàcil veure els punts forts i febles de la recerca catalana, tan globalment com per àmbits de coneixement.

En una primera anàlisi d’aquest document Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española 2008, per veure la posició del sistema català de recerca en el context espanyol, n’he recollit les dades més significatives:

Sobre la posició de Catalunya

En general les universitats i centres de recerca catalans surten ben parades en aquest estudi, tan de forma global com en les diferents disciplines analitzades. En universitats la UB (seguida per la UAB, la Complutense, la UAM i València) té la producció més gran, mentre que la UPF (seguida per la UB, la UdG, la UAM i la URV) és la que té més qualitat investigadora.

Precisament en l’índex d’impacte ponderat (o sigui, influència de la recerca), les universitats catalanes ocupen aquests llocs (taula pàgina 169, visió ràpida posicions pàgina 163) al rànking espanyol d’universitats:

UPF 1,72
UB 1,3
UdG 1,27
(UAM 1,24)
URV 1,22
UAB 1,21
UdL 1,21
(UV 1,21)
(UPVal 1,18)
UPC 1,17
(UJI 1,15)
(UIB 1,1)
(…)
URL 0,74

Pel que fa a organismes públics d’investigació (pàgina 154, exclòs el CSIC), els catalans ocupen les quatre primeres posicions en qualitat (IEEC, ICIQ, ICREA i ICFO). I pel que fa a institucions sanitàries (pàgina 171), ocupen les cinc primeres posicions (excepte la tercera del CNIO): ICO, CRG, (CNIO), IMIM i HJTrueta. Globalment (pàgina 183), Catalunya ocupa el primer lloc per impacte normalitzat.

Aquest informe estudia la qualitat investigadora en cada àmbit de coneixement, però fa el rànking per producció en lloc de qualitat. Així i tot, per les taules i els comentaris, els centres catalans són sovint a les primeres posicions.

Sobre la posició de la recerca de Girona

Universitat de Girona: tercera en qualitat investigadora (índex d’impacte normalitzat, influència), 7a en col.laboració internacional i desena en percentatge de documents citats. Correlació entre col.laboració internacional i impacte normalitzat: veure gràfica.
Hospital J Trueta: cinquena en qualitat investigadora, 12a en percentatge de documents citats, 9a en cites per document (sense ponderar)

I una reflexió

Tal com deia dijous per a l’informe iberoamericà de Scimago, cal veure què passarà amb els nous estudis, sobretot a cinc i deu anys vista, amb els canvis que s’esdevindran degut a les limitacions de recursos. Caldrà jugar bé a la nova lliga, igual que els equips de bàsket estan adaptant-se a pressupostos molt inferiors. Compte, però, perquè hi ha equips de bàsket amb gran tradició que no poden jugar bé per falta de recursos.

Document en pdf dels Indicadors Bibliomètrics de l’Activitat Científica Espanyola 2008

Nanodiamants i medicina

April 23, 2011 at 10:20 PM

Un article del Chemical & Engineering News titulat Nanodiamonds Fight Cancer comenta la utilitat de petits cristalls de carboni (nanodiamants) per ficar-se dins de les cèl.lules tumorals tot anar enganxats amb molècules d’un fàrmac antitumoral. Es tracta d’un exemple d’enginyeria biomèdica, en aquest cas del grup de recerca del prof. Dearn Ho, de la universitat americana Northwestern University (veure’n un comentari a Futura-Santé per a la teràpia gènica), ha estat publicat a Science Translational Medicine (Nanodiamond Therapeutic Delivery Agents Mediate Enhanced Chemoresistant Tumor Treatment ). Segons el C&EN,

By binding the cancer agent doxorubicin to nanodiamonds, Ho and his team demonstrated particle-mediated delivery of the drug to both liver and mammary gland tumor cells in mice. In both cases, seven days after injection, the drug-loaded nanodiamonds killed about three times as many tumor cells as doxorubicin alone. They also circulated in the blood of the mice 10 times as long as the unbound cancer agent.

When treated with a high dose (200 µg) of doxorubicin, mice riddled with mammary gland tumors died after 15 days. But those treated with an equivalent dose of a nanodiamond-doxorubicin complex , which is thought to release the drug slowly over time, had a nearly 100% survival rate over the course of the eight-week study, and their tumors decreased in size by about 50%.

"What is new and striking" about this work, says Fuyu Tamanoi, a biochemist at the University of California, Los Angeles, is that the nanodiamond-doxorubicin formulation blocks tumor growth in the mice with drug-resistant mammary gland tumors cells. "This suggests that nanodiamonds can overcome drug resistance," he says.

Aquests nanodiamants són nanopartícules de diamant (és a dir, de carboni) de mida entre 2 i 8 nanometres (la distància d’enllaç carboni-carboni és aproximadament 0,15 nanometres), i sembla que tenen propietats electrostàtiques especials. Alguns dels carbonis són substituïts per altres elements (nitrogen), cosa que fa que hi hagi alguns defectes a l’estructura d’aquests materials (al menys en els nanodiamants generats per detonació d’un diamant mitjançant TNT).

Els nanodiamants tenen diferents aplicacions, entre elles l’esmentada en biomedicina, segons el web sobre diamants abazias :

Nanodiamonds have been used as light beacons for chemotherapy, medical treatment that sees chemicals killing harmful microorganisms, usually cancer cells. The nanodiamonds are used as light when they are attached to cancer cells as well as tumors. Now, medicine can be delivered to the right zone with increased accuracy. This shows you how small these nanometer-sized diamonds really are, that they actually attach to microscopic cells.

Additionally, scientists have found that carbon based nanodiamonds are soluble in water, and have goof biocompatibility. This means that these nanadiamonds, when used along with treatment, cause little to no inflammation in the body. This is a promising finding, though research is by no means complete. There are still scientists seeking to test the level of toxicity of these small diamonds, and how long they can remain in a person's body before becoming toxic or from dissipating altogether. While it is known that nanodiamonds have a useful life, they are far from "forever" like full size diamonds. This is why using nanodiamonds in medical procedures is still experimental. Science is not quite at the point where full-scale clinical trials can commence. However, when more is learned regarding the affect of nanodiamonds in the body then more options may open up.

Segons la wikipedia , a més del seu interès en biomedicina, els nanodiamants tenen els usos

Lapping and polishing (e.g. Sufipol);
Additives to engine oils (e.g. ADDO);
Dry lubricants for metal industry (Drawing of W-, Mo-, V-, Rh-wires);
Reinforcing fillers for plastics and rubbers;
Additives to galvanic electrolytes (e.g. DiamoSilb).

A la mateixa wikipèdia s’hi fa referència a una altra versió del diamant: l‘hiperdiamant, generat per alta compressió de pols de ful.lerita (o sigui, de ful.lerens). Més encara, es pot trobar informació sobre diamantoids , que són molècules de carboni amb enllaços sp3 de diferent mida. El més senzill és l’adamantà. Tot plegat és un interessant camp interdisciplinar.