|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Ahir recollia a la secció de quirkchemistry unes anells d’ADN. Avui hi aporto una altra figura d’ADN, en aquest cas més grossa i pulida: un gerro. Acaba de sortir publicat a Science (DNA Origami with Complex Curvatures in Three-Dimensional Space) un article en què es dissenya una seqüència d’ADN de tal forma que s’autoensambla i acaba agafant la forma d’un gerro. En parla el web Chemistry World de la Royal Society of Chemistry amb DNA origami yields tiny flask: A US group of researchers has made a round bottomed flask from folded up DNA with an internal capacity of just 24000nm3, which would be enough to hold 800,000 molecules of water. The flask is 70nm high and 40nm wide and was made by stacking different sized rings of DNA on top of each other – the way in which so-called coil pots are made out of clay. Com ho fan fer fer aquest nanogerro que pot contenir només 800.000 molècules d’aigua? Doncs Scientists have used DNA ‘origami’, in which DNA is used as a structural material, to make rings before. But varying the size is difficult because DNA prefers circles with 10.5 base pairs per turn, and stacking those would just give a tube. Yan and colleagues found a way to control the folding of DNA to make bigger and smaller rings, as well as half rings, and used those to build up their ‘nanoflask’. Naturalment per fer aquestes figures autoensamblades d’ADN cal fer servir programes de disseny molecular assistir per ordinador. Potser tenen raó, que fins ara feien servir paper i llapis. Encara que les figures de l’article de Science semblen molt ben fetes amb ordinador. Li n’he dit yoctogerro perquè és el prefix més petit que he trobat al Sistema Internacional d’Unitats. En tractar-se de volum, les potències canvien de 3 en 3 i si es pensa per exemple en capacitat (litres) no hi ha cap mot per al volum encabit en aquesta figura. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
M’agrada anar recollint molècules estranyes però reals, sota l’etiqueta de quirkchemistry. Avui he vist al blog Technewsdaily que un doctorand alemany ha sintetitzat un catenà d’ADN, per al seu casament: World's Smallest ‘Wedding Rings’ Made from DNA. De fet, aquesta macromolècula és massa petita per ser vista a simple vista. Prof Alexander Heckel and his now-married doctoral student Thorsten Schmidt from Goethe University created the structure, known as a catenan by deploying the latest techniques in the emerging field of DNA nanotechnology. Of course, the researchers didn't actually make wedding rings, this technique doesn't have any immediate practical use and the technique itself isn't particularly innovative. But hey, a mention in scientific literature still trumps a bouquet of roses in the world of nerd love. “We still have a long way to go before DNA structures such as the catenan can be used in everyday items”, Heckel said. “But structures of DNA can, in the near future, be used to arrange and study proteins or other molecules that are too small for a direct manipulation, by means of auto-organization.” Smith and Heckel created the catenan by first developing two C-shaped DNA fragments. Then with the help of special molecules that act as sequence-specific glue for the double helix, they arranged those “Cs” in such a ways as to create two junctions. Finally, two strands were added that attach to the ends of the two ring fragments, which are still open. La nanotecnologia d’ADN és una tècnica que promet avenços interessants, encara que de moment no hi ha cap aplicació pràctica. Això sí, serveix com a regal de noces i, perquè no ademetre-ho, per sortir a les “revistes del cor científiques” i en un munt de blogs, per exemple aquest mateix. Els catenans i els rotaxans són interessants compostos amb utilitat com a màquines molecular i nanomotors, que no queda clar si són una sola molècula o en són dues. En aquest web Al-Químicos, per exemple, estan força ben explicats. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Des de fa temps, el Departament de Química de la UdG (el meu) organitza una jornada sobre Docència en Química a Secundària, seguida d’una petita trobada on es convida a estudiants que han acabat el seu treballa de recerca de batxillerat en química a presentar-lo en forma de pòster. Ahir a la tarda va tenir lloc la jornada corresponent a 2011, i ho va fer amb tres xerrades ben interessants i amb una petita selecció de treballs de química. Tot plegat ha estat molt ben resumit per en Pep Anton Vieta al seu blog i per tant no m’hi estendré pas gaire. Tot plegat forma part del projecte LaQuimica.Net, que el 2007 va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària. Ahir vam tenir tres xerrades de caire divers. En primer lloc, la Sara Rafel, que havia estat professorat de química orgànica a la UdG i ara és professora de l’IES de Vilablareix, a l’àrea metropolitana de Girona, va tractar de forma apassionant i força exhaustiva la gran quantitat de recursos que hi ha a disposició de la docència en química (i ciència) mitjançant la xarxa i que les TIC possibiliten. De fet va explicar moltes vegades la seva pròpìa experiència en posar en marxa l’IES de Vilablareix i com han pogut estructurar la docència en Física i Química des d’un bon començament, basant-se en tota mena d’eines on les TIC hi són presents. I molt important: els estudiants de secundària fan servir el Facebook. La Sara ens va recomanar que, si volem connectar-hi, ens endinsem al Facebook i participem de les seves converses, o que n’hi establim de noves. El seu IES ho ha fet i n’ha tret bons resultats. En una segona xerrada, la Mireia Güell, doctora sortida del nostre grup de recerca, actualment a l’IES Montsoriu d’Arbúcies, i que col.labora amb l’IQC i la C4D de la UdG activament, ens va mostrar diverses eines pràctiques per ensenyar química. Entre d’altres moltes coses, va fer referència a la realitat augmentada, i sobretot a una visió de la química més molecular que no pas la primera, potser amb una visió de la química més macroscòpìca. Tot un munt de possibilitats va ser mostrat, des de programes de disseny de molècules i de visualització, fins a revistes electròniques en català com Science in School. De fet, les xerrades de la Sara i de la Mireia van ser complementàries, tal com molt bé van senyalar totes dues. La presentació de la Mireia es pot trobar a l’Slideshare: La tercerca xerrada la va fer la Marta Segura, sobre la química de les olors. Va ser molt interessant conèixer una mica més aquesta branca de la ciència, i sobretot la seva utilitat pedagògica en la pròpia aula, ja que no cal cap gran laboratori per fer un taller de les olors. Reconcec que és un tema que va més enllà de la racionalitat científica, i que endinsa els estudiants en un món de les emocions: les olors desperten records, i per això auest taller és un taller perdurable i molt ben valorat. Haurem d’incorporar-lo a la nostra col.lecció d’eines de promoció i divulgació. Algunes de les principals referències les vaig anar piulant pel meu compte de twitter: Dos treballs de recerca del bell-lloc. Ciclosporina i amantina http://t.co/mKIoL7S
Treball de recerca ies rocagrossa sobre nylstar i el nylon http://post.ly/1tPo3
Marta Segura i els perfums: http://Dimensionciencia.wikispaces.com
La mireia guell acaba la xerrada sobre recursos tic quimica al cong doc quim sec http://post.ly/1tOFr
La Mireia Güell parla molt bé de la revista Science in School, amb web en català: http://www.scienceinschool.org
Mireia Güell; el Kit Bionanomolecular http://kitbionano.udg.edu
La Mireia Güell presenta recursos i eines per a l’ensenyament de docència a secundària Nanoreacciona (aula magna ciències)
http://khanacademy.org classes de matemàtiques a tots els nivells
http://Strangematterexhibit.com strange matter, estimulació aprenentatge (Sara Rafel)
Sara Rafel, ChemLab: http://www.modelscience.com Simulació de laboratori quimic
Al congrès nanoreacciona, la sara rafel parla de digitalització ensenyament quimica http://post.ly/1tNFg | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Fa dies vaig veure que hi havia una jornda sobvre xarxes socials a la Universitat Paris Descartes i en vaig parlar en aquest blog. Més enllà dels tweets mitjançant el hashtag #jnum11 em sembla rellevant el resum que n’ha fet el web ComCampus. Abans de res, es pregunta sobre el propi concepte de xarxa social universitària: Le thème « réseaux sociaux » était envisagé de façon très différente selon les intervenants. Le réseau social a été présenté comme le regroupement -physique- d'une communauté autour d'un thème. Les « clubs » tels qu'ils existent en Angleterre et aux États-Unis ont été cités. Alors certes, c'est sa définition première et il était important de le rappeler. Mais les réseaux -non numériques- étaient-ils le sujet de la journée ? I també s’hi reflexiona sobre el caràcter restrinctiu que en tenen algunes, de xarxes socials internes: Parmi les nombreuses innovations numériques présentées, beaucoup d'initiatives intéressantes. Mais pourquoi ces applications sont-elles en accès restreint (aux étudiants et personnels de l'université) ? Je pense notamment aux anciens étudiants pouvant apporter une valeur ajoutée aux ENT. Ces initiatives gagneraient en visibilité en étant plus ouvertes. Val la pena fer un cop d’ull a aquesta entrada de ComCampus, perquè a més hi ha una selecció de tweets rellevants que proporciona idees clau que s’hi van debatre. Per exemple, sobre la comunicació dels resultats de la recerca. Sembla que durant els dos dies de la conferència s’hi van fer uns 1200 tweets. Res de l’altre món, però en tot cas prous com perquè no s’hi diguéssin coses interessants. Jo els he repassat pel cim i coincideixo força amb la valoració que en fa ComCampus: res de gaire concret, poca valoració real de la importància de les xarxes socials a la universitat, manca d’implicació real dels col.lectius. Però també que les coses van evolucionant. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
Fa dies vaig veure que hi havia una jornda sobvre xarxes socials a la Universitat Paris Descartes i en vaig parlar en aquest blog. Més enllà dels tweets mitjançant el hashtag #jnum11 em sembla rellevant el resum que n’ha fet el web ComCampus. Abans de res, es pregunta sobre el propi concepte de xarxa social universitària: Le thème « réseaux sociaux » était envisagé de façon très différente selon les intervenants. Le réseau social a été présenté comme le regroupement -physique- d'une communauté autour d'un thème. Les « clubs » tels qu'ils existent en Angleterre et aux États-Unis ont été cités. Alors certes, c'est sa définition première et il était important de le rappeler. Mais les réseaux -non numériques- étaient-ils le sujet de la journée ? I també s’hi reflexiona sobre el caràcter restrinctiu que en tenen algunes, de xarxes socials internes: Parmi les nombreuses innovations numériques présentées, beaucoup d'initiatives intéressantes. Mais pourquoi ces applications sont-elles en accès restreint (aux étudiants et personnels de l'université) ? Je pense notamment aux anciens étudiants pouvant apporter une valeur ajoutée aux ENT. Ces initiatives gagneraient en visibilité en étant plus ouvertes. Val la pena fer un cop d’ull a aquesta entrada de ComCampus, perquè a més hi ha una selecció de tweets rellevants que proporciona idees clau que s’hi van debatre. Per exemple, sobre la comunicació dels resultats de la recerca. Sembla que durant els dos dies de la conferència s’hi van fer uns 1200 tweets. Res de l’altre món, però en tot cas prous com perquè no s’hi diguéssin coses interessants. Jo els he repassat pel cim i coincideixo força amb la valoració que en fa ComCampus: res de gaire concret, poca valoració real de la importància de les xarxes socials a la universitat, manca d’implicació real dels col.lectius. Però també que les coses van evolucionant. | | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada