|  |  |  | | | | | Edunomia | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Gràcies a @lernys he vist un interessant post de Soshable titulat Why Universities Should Be Leading the Way in Social Media sobre la importància de les xarxes socials a la Universitat, tot citant l’exemple d’Oregon State. Segons aquest blog, Social media and universities have a lot in common. The future leaders of the world are at both. They foster the latest in thought and take pride in looking to the bleeding edge while establishing the cutting edge. Young people want to be there. Creativity and empirical thought thrive there. With such commonalities, it's amazing that few universities have truly embraced social media as a way of collegiate life. The students may be on them, but only a handful of universities are truly engaged. Potser no cal pas exagerar, però sí que és veritat que les Universitats haurien de ser abanderades en la utilització intel.lignet de tots els recursos que la societat i la comunitat universitària té al seu abast. De fet, Oregon State té un web social (http://oregonstate.edu/main/socialmedia) que recull en una única pàgina l’accés a les diferents xarxes i canals socials. No em sembla pas millor que els que comentava fa pocs dies al meu post Les universitats americanes i les xarxes socials: bons exemples (28a al rànking). El que m’ha agradat molt, en canvi, és el video que promou les pròpies xarxes socials. Es tracta d’una animació on les diferents figures-icona decorades amb els logos de les diferents xarxes socials interaccionen, juguen… i com en el Mecanoscrit del Segon Origen o en sèries de ciència ficció, són totes anihilades per una balena (twitter fail). És impressionant. | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
He vist a la web de Scimago que ja ha sortit la nova edició del seu Rànking Iberoamericà d’Institucions (SIR2011). L’any passat ja el vaig comentar: en general, el sistema català hi quedava ben parat. En aquesta edició les coses no canvien pas gaire, ja que s’agafen també 6 anys (2004-2009), i per tant només es remplaça un sol any d’entre sis (anterior SIR: 2003-2008). Per veure l’evolucio d’una universitat, per tant, caldrà esperar a tenir les dades de varis rànkings consecutius. No és pas fàcil analitzar aquest rànking, ja que està publicat en pdf, amb una ordenació per mida i no pas per índexs de qualitat: el percentatge d’articles en revistes de primer quartil (crec que irellevant, ja que no es té en compte quants articles publica cada revista), els articles en col.laboració internacional (que tan pot mesurar capacitat de lideratge i col.laboració com dependència d’una altra institució, i que a més depenen de la mida del “país”), i l’impacte normalitzat, que des del meu punt de vista és el veritable punt fort dels rànkings de Scimago, ja que tenen en compte el diferent factor d’impacte de les revistes científiques de cada àmbit de coneixement. Per tant, només comentaré la situació de les universitats pel que fa a l’impacte normalitzat. Relaciono, a partir d’una captura visual de dades, les universitats espanyoles amb impacte normalitat superior a 1,2, i totes les catalanes. En parèntesi hi ha el número total de publicacions. -
1,5 UPF (2.869) -
1,4 UB (14.630) -
1,4 UAB (11.973) -
1,4 URV (3.415) -
1,4 UIB (2.656) -
1,3 UAM (9.677) -
1,3 UCLM (4.106) -
1,3 UdL (1.645) -
-
-
1,2 UV (10.103) -
1,2 UPV (7.307) -
1,2 UJI (2.110) -
0,9 URL (625) Amb un número de publicacions insuficient perquè la seva ubicació sigui prou significativa: -
1,1 UOC (305) -
0,8 IQS (186) -
1,2 ESADE (131) -
0,8 UIC (128) -
1,0 UVic (106) -
1,2 EU Salessiana de Sarrià -
0,3 Escoles Universitaries Gimbernat i Tomas Cerda -
0,3 Universitat Abat Oliba CEU (5) -
0,3 Escola Superior de Conservacio i Restauracio de Bens Culturals de Catalunya -
1,8 Facultat de Teologia de Catalunya -
0,0 Ecole Espagnole Negociations Internationales Barcelona -
0,0 Barcelona GSE Cal dir que la majoria d’universitats ha incrementat als voltants d’un 10% el número d’outputs respecte de l’anterior rànking. A la vista de la taula d’impacte normalitat (un 1.3 vol dir que els articles de la universitat considerada són citats en promig un 30% més la que la mitjana mundial) es pot veure que la Univ. Pompeu Fabra és la que publica articles amb més impacte a Espanya (de fet, a tot el conjunt de països, que conté també Brasil). De les primeres 8 universitats, 5 són catalanes, i una altra és la UIB. La UdG i la UPC es troben en nové lloc, empatades amb d’altres vàries universitats com la de València, la Politècnica de València o la Jaume I. La Univ. Ramon Llull produeix articles de menys qualitat, per sota de la mitja.¨ És interessant veure la producció, també: les universitats privades catalanes estan molt per sota de les públiques, i la mateixa UOC té una producció molt per sota de les (altres) públiques. I pel que fa a les espanyoles (n’hi ha una quarantena de públiques i una bona colla de privades), moltes estan per sota de la mitjana mundial. Això és el que diu el Scimago Iberoamerican Ranking 2011. Veurem què hi dirà d’ara endavant. Veient, però, que pertot arreu hi ha dificulats pressupostàries, segurament trigarem a veure-hi canvis significatius. Imatge: extreta de http://businessweekmba.blogspot.com/2010/02/business-week-mba-ranking.html | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
He vist a la web de Scimago que ja ha sortit la nova edició del seu Rànking Iberoamericà d’Institucions (SIR2011). L’any passat ja el vaig comentar: en general, el sistema català hi quedava ben parat. En aquesta edició les coses no canvien pas gaire, ja que s’agafen també 6 anys (2004-2009), i per tant només es remplaça un sol any d’entre sis (anterior SIR: 2003-2008). Per veure l’evolucio d’una universitat, per tant, caldrà esperar a tenir les dades de varis rànkings consecutius. No és pas fàcil analitzar aquest rànking, ja que està publicat en pdf, amb una ordenació per mida i no pas per índexs de qualitat: el percentatge d’articles en revistes de primer quartil (crec que irellevant, ja que no es té en compte quants articles publica cada revista), els articles en col.laboració internacional (que tan pot mesurar capacitat de lideratge i col.laboració com dependència d’una altra institució, i que a més depenen de la mida del “país”), i l’impacte normalitzat, que des del meu punt de vista és el veritable punt fort dels rànkings de Scimago, ja que tenen en compte el diferent factor d’impacte de les revistes científiques de cada àmbit de coneixement. Per tant, només comentaré la situació de les universitats pel que fa a l’impacte normalitzat. Relaciono, a partir d’una captura visual de dades, les universitats espanyoles amb impacte normalitat superior a 1,2, i totes les catalanes. En parèntesi hi ha el número total de publicacions. -
1,5 UPF (2.869) -
1,4 UB (14.630) -
1,4 UAB (11.973) -
1,4 URV (3.415) -
1,4 UIB (2.656) -
1,3 UAM (9.677) -
1,3 UCLM (4.106) -
1,3 UdL (1.645) -
-
-
1,2 UV (10.103) -
1,2 UPV (7.307) -
1,2 UJI (2.110) -
0,9 URL (625) Amb un número de publicacions insuficient perquè la seva ubicació sigui prou significativa: -
1,1 UOC (305) -
0,8 IQS (186) -
1,2 ESADE (131) -
0,8 UIC (128) -
1,0 UVic (106) -
1,2 EU Salessiana de Sarrià -
0,3 Escoles Universitaries Gimbernat i Tomas Cerda -
0,3 Universitat Abat Oliba CEU (5) -
0,3 Escola Superior de Conservacio i Restauracio de Bens Culturals de Catalunya -
1,8 Facultat de Teologia de Catalunya -
0,0 Ecole Espagnole Negociations Internationales Barcelona -
0,0 Barcelona GSE Cal dir que la majoria d’universitats ha incrementat als voltants d’un 10% el número d’outputs respecte de l’anterior rànking. A la vista de la taula d’impacte normalitat (un 1.3 vol dir que els articles de la universitat considerada són citats en promig un 30% més la que la mitjana mundial) es pot veure que la Univ. Pompeu Fabra és la que publica articles amb més impacte a Espanya (de fet, a tot el conjunt de països, que conté també Brasil). De les primeres 8 universitats, 5 són catalanes, i una altra és la UIB. La UdG i la UPC es troben en nové lloc, empatades amb d’altres vàries universitats com la de València, la Politècnica de València o la Jaume I. La Univ. Ramon Llull produeix articles de menys qualitat, per sota de la mitja.¨ És interessant veure la producció, també: les universitats privades catalanes estan molt per sota de les públiques, i la mateixa UOC té una producció molt per sota de les (altres) públiques. I pel que fa a les espanyoles (n’hi ha una quarantena de públiques i una bona colla de privades), moltes estan per sota de la mitjana mundial. Això és el que diu el Scimago Iberoamerican Ranking 2011. Veurem què hi dirà d’ara endavant. Veient, però, que pertot arreu hi ha dificulats pressupostàries, segurament trigarem a veure-hi canvis significatius. Imatge: extreta de http://businessweekmba.blogspot.com/2010/02/business-week-mba-ranking.html | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Durant una curta visita a la Provença, per admirar les restes romanes múltiples escampades als voltants d’Avinyó (sense oblidar alguna església i el palau dels papes, és clar), hem vist que a aquesta ciutat hi ha anuncis als carrers, dels que van rodant de forma vertical, en què es preguntes “Pour quoi choisir l’Université d’Avignon?”, i que dirigeixen al web específic choisiravignon.fr. Est racta d’un web força fresc, amb una imatge molt diferent de la corporative del web de la Universitat d’Avinyó, que compta amb uns 7.000 estudiants (segons les seves xifres claus). La Universitat d’Avinyó (de fet, “Université d’Avignon et des pays de Vauclause”), igual que la de Perpinyà o la de Nïmes, no surt al rànking Scimago (SIR World Report 2010) d’impacte de la recerca, però en canvi té molt clara la seva aposta per un model d’universitat petita i de servei al seu entorn, al bell mig del triangle Marsella-Montpeller-Grenoble/Lyon. Què esmenten de la universitat per convèncer als futurs estudiants d’escollir-los? Doncs al menys “8 bones raons”: 1. Un large choix de formations
2. 100 % de contrôle continu
3. Des formations d’excellence
4. Une insertion professionnelle durable
5. Une ouverture sur le monde
6. Un cadre de travail exceptionnel
7. Une vie de campus : culture, sport, associations
8. Une préparation au monde de demain Al mateix web, hi ha videos fets pels propis estudiants per recomanar la Universitat d’Avinyó, el twitter (que estava en 4rt lloc de les universitats franceses, però crec que això és poc rellevant pel seu baix número de seguidors), i fotos del flickr. En definitiva, una bona idea d’una web més fresca que la institucional, una web dirigida als futurs estudiants. Màrketing local, evidentment, segurament orientat a no perdre capital humà cap a les universtitats més grans dels voltants (en TGV Lyon, Marsella i Montpeller són ben a prop!) I francament, m’ha impactat molt la cançó “Choisir Avignon” que es pot sentir prement al cim de “Pour les oreilles”. Una cançó “francesa” 100%! | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
Les universitats americanes i angleses sempre solen anar un pas endavant respecte de les nostres. Per això m’ha interessant força veure a StudentAdvisor.Com el post Top 100 Social Media Colleges. Perquè s’hi poden trobar alguns bons exmeples de com ha de ser el web social d’una universitat. De fet, veig comença a haver-hi tres portals diferents: el portal “stàndard” estàtic, molt ben dissenyat, amb informació rellevant sense gaire notícies, el portal de notícies, i el portal social, amb tot allò rellevant a facebook, twitter, posterous, cerca social, el temps, geolocalització, etc. Potser el que caldrà és fer un metaportal que porti a cadascun d’aquests portals 8encara hi ha el portal d’e-administració: matrícula, sol.licituds, etc.) Él rànking (o més aviat collita) de StudentAdvisor m’agrada perquè proporciona les claus de cadascuna de les institucions que relaciona, amb el seu punt fort. Hi ha bons exemples de webs socials universitaris, però també de codis de bones pràctiques, o de com agrupar tots els serveis via xarxes socials de les diferents unitats que composen una universitat. Va la pena doncs fer una excursió per aquest llista, entre les quals hi destaco per exemple el web social (tauler, ala foto d’aquesta entrada), senzill però impactant, de Carnegie-Mellon; les bones pràctiques en xarxes socials de la Universitat de Notre Dame, i el clar recull de la presència social de totes les parts de la Universitat de Miami . Aquest recull d’aspectes socials de les webs d’universitats americanes em sembla una molt bona font d’idees per als webs dels nostres campus. El que fan bé els altres s’ha d’incorporar i fer-ho també. | | | | | | | | | |  | |  | |  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada