| Un tweet d’en Miquel Solà (@miquelsola) m’ha recordat que no havia comentat encara el rànking THE 2010-2011 world university rankings (Times Higher Education, 16/9/2010), que va aparèixer la tardor de 2010 (veure, per exemple, l’encertat post de l’Enric Canela), ni tampoc el relacionat rànking THE Reputation Rankings (10/3/2011), que va sortir per la primavera. Cal dir que el primer inclou d’alguna forma el segon, ja que una part dels criteris contenen elements de reputació. També cal clarificar que de 2004 a 2009 aquest era un rànking conjunt anomenat Times Higher Education–QS World University Rankings que el 2010 es va escindir en el del THE i en el QS World University Rankings. En aquesta edició 2010-2011 sense QS del rànking, que el THE fa ara conjuntament amb Thomson Reuters, hi ha a més una important innovació: no tan sols hi ha la versió web, que proporciona informació sobre les primeres 200 universitats, sinó que hi ha una aplicació per a IPhone (i per tant per a IPad i ITouch) que arriba fins a 400 universitats i, més interessant encara, permet donar diferents pesos a les variables que fa servir el rànking. 
Aquesta classificació del THE, que en el seu dia ja vaig dir que m’agradava i em semblava ben feta, fa servir 13 criteris diferents (veure l’infografia), agrupats en cinc grans criteris: docència, recerca, citacions, ingressos industrials, i internacionalització. La classificació del THE dona un baix pes als dos darrers, però en l’aplicació per a IPhone es poden modificar. Teaching — the learning environment (worth 30 per cent of the final ranking score)
Research — volume, income and reputation (worth 30 per cent)
Citations — research influence (worth 32.5 per cent)
Industry income — innovation (worth just 2.5 per cent)
International mix — staff and students (worth 5 per cent) Cal tenir en compte que aquest rànking és força basat en reputació, tal com es veu a l’infografia. Per tant, depèn de l’univers a qui es fa la pregunta que s’hi respondrà d’una forma o d’altra, cosa que dóna preponderància a les universitats anglosaxones. Però el sol fet que es puguin variar els pesos de cadascun dels cinc indicadors ja mostra la voluntat del THE de facilitar la feina a les agències avaluadores o fins i tot a qui estigui interessat en fer reflexions sobre el món universitari. Per 79 cèntims d’euro he comprat l’aplicació d’IPhone , que permet ser reinstal.lada en altres dipositius, com l’IPad. Això m’ha permès comprovar que hi ha 6 universitats espanyoles entre les 400 primeres (opinar és per invitació): -
UB 142 (Barcelona) -
UPF 155 (Pompeu Fabra) -
UAM 265 (Aut Madrid) -
UOviedo 317 (Oviedo) -
UAB 368 (Aut Barcelona) -
USC 391 (Santiago) Jugant una mica i canviant criteris, si només es té en compte la docència, la classificació llavors és UAB, UAB, UPF, UB, USC, UOviedo. Si nomé es té en compte la recerca (no pas les citacions), l’ordenació és UOviedo, UB, UPF, USC, UAB, UAB. I si només es miren les cites, llavors UB, UPF, UAM, UOviedo, UAB, USC. La recerca i les citacions són les que tnen més pes, doncs. En tot cas, i mirant la infografia, un 35% del total prové no pas de dades concretes, sinó de la percepció que els enquestats tenen de cada universitat. La posició de la universitat catalana dins de la llista de 400 (al web, repeteixo, només n’hi ha 200 i només hi ha la UB i la UPF), doncs, és bona, i de fet la posició de l’espanyola no és pas dolenta. A França només hi ha 5 universitats, de les quals 3 són grandes écoles, i només la Pierre/Marie Curie de Paris i la de Strasbourg no en són. En canvi, a Itàlia n’hi ha 12, d’universitats. A Portugal, de les 400 només hi ha la de Porto. L’aplicació d’IPhone permet llistar les universitats en funció del cost de vida de la ciutat corresponent, del cost de la matrícula per als estudiants locals, i del cost per als estudiants internacionals. Queda clar que una de les principals utilitats del rànking THE és doncs servir d’orientació als estudiants internacionals d’universitats anglosaxones, però també es pot fer servir en planificació estratègica i en presa de decisions. Així i tot, és un bon rànking, les variables que fa servir són força adequades, permet modificar els pesos de les cinc variables, i està basat raonablement en reputació. Val la pena mirar-lo. Ah! i un dels incidadors és força revelador: número de tesis doctorals per professor, que val un 6% del total. Es tracta de tenir una universitat on a la docència de grau s’hi acompanyi una bona activitat de postgrau i de recerca. A més, el web del THE proporciona diferents articles d’opinió sobre el propi rànking, que el posen en context i en senyalen algunes deficiències. Em fa l’efecte que en el futur millorarà. A la versió web també es pot obtenir el rànking de les 200 primeres universitats per àmbit de coneixement. Per cert, el resultat del rànking 2010-2011 és l’habitual: Harvard, CalTEch, MIT, Stanford, Princeton, Cambridge, Oxford, Berkeley. Particularment no m’interessa gaire el resultat a dalt de tot, sinó que em sembla més interessant les classificacions pel mig (igual que en la Fòrmula 1 les lluites per les places del mig són aferrissades), i com el rànking varia quan es modifiquen els pesos. Per a una universitat com la de Girona, que difícilment serà inclosa en aquest rànking ja que només considera universitats a partir d’una mida mitja, és important conèixer què vol dir per al THE el concepte de qualitat d’una universitat. No hi ha cap indicador sorpresa en el rànking del THE, tot és relatiu (no depèn de la mida). És un bon rànking, i es podria fer perfectament al nostre entorn. Finalment, en relació al rànking pur de reputació, que conté 100 univesitats i no està disponible a l’aplicació per a mòbil, tampoc no hi ha pas gaire sorpreses: a la llista de 100 universitats més reputades no n’hi ha cap de catalana, ni tampoc italiana o espanyola, i de franceses només l’Escola Politècnica de París i també la Sorbona. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada