|  He vist a ReadWrite una interessant infografia titulada 70 Years of Supercomputers on s’exposa una mica l’evolució de la supercomputació des dels seus orígens a la 2a Guerra Mundial fins a avui. Evidentment per a un grup de recerca com el nostre, dedicat al a simulació mecanoquàntica de l’estructura i reactivitat molecular, la supercomputació (o fins i tot, millor dit, l’evolució tan gran de la velocitat, memòria, connectivitat…) dels ordinadors ha suposat poder estudiar molt millor i poder fer-ho de forma factible multitud de problemes físico-químics.
Em fa gràcia que la infografia esmenti que entre 2025 i 2045 els superordinadors tindran consciència… Per si de cas, i com fa l’autor de l’entrada… hola! Per cert, crec que aquesta infografia no reflexa prou bé l’emergent categoria d’ordinadors quàntics. M’estranya que ni tan sols s’hi esmenti. El fitxer de la infografia és una imatge de 600×5970 pixels… no acabo d’entendre perquè no està paginada. Al text de l’entrada esmentada hi ha també una petita reflexió: el gran consum d’aquests superordinadors. Crec que en això la computació quàntica hi pot ajudar molt! All of that computing power requires a lot of, well, power. The average consumption of a supercomputer in the top 10 is 4.3 megawatts (MW) of power, and 29 systems on the list use more than 1MW of power. Finalment, cal esmentar que, des de fa temps, he anat seguint el Top 500 en la supercomputació, que llista els sistemes més potents del món. He de dir, però, que el concepte de “superordinador” ha anat variant… ara es tracta, a vegades, d’agregacions de màquines molt potents, que treballen en paral.lel però que no necessàriament són interessants per al tipus de problema que es tracti. En el cas dels càlculs de química quàntica computacional, per exemple, hi ha dificultats per paral.lelitzar algunes parts claus de la simulació (diagonalització de grans matrius). Així i tot, tot hi ajuda (per exemple, el CESCA o el BSC) |
No sóc especialista, naturalment, en HTML5, però hi veig possibilitats interessants. Donat que està basat en JavaScript i en CSS, en el fons és un llenguatge de programació que fa servir un altre llenguatge de programació (PHP)… Tot plegat, ben divertit. Encara els navegadors no l’entenen prou bé, però… no acabo de comprendre que el Google Chrome vegi tan bé l’HTML5, igual que l’IPhone o l’IPad, i en canvi Firefox o Opera no ho facin tan bé. Suposo que és qüestió de temps (segurament de setmanes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada